Brad’s Status

Crisis? What crisis?

0
10

Any: 2017
País: Estats Units
Direcció: Mike White
Protagonistes: Ben Stiller, Austin Abrams, Shazi Raja, Luisa Lee, Michael Sheen, Jenna Fischer

L’amic d’infància que no té responsabilitats i pot fer tot el que vol, el company de classe a qui deixava copiar als exàmens i que ha prosperat més que jo, el cosí que té una feina molt més ben valorada que la meva, l’amiga que es guanya la vida feliçment cuidant gossos, els del blog de cine amb 40.000 seguidors, l’amic que ha aconseguit més diners dels que mai podré comptar, el company d’universitat que surt a la tele… Cabrons.

Els homes blancs heterosexuals de classe mitjana (i mitjana-alta, com el cas d’en Brad, el protagonista de la pel·lícula) també plorem. Sabem que queda malament dir-ho, perquè hi ha refugiats sirians, víctimes de maltractament, persones que viuen en la indigència i malalts terminals que potser ploren menys que nosaltres. Ara bé, jo no sóc qui per afirmar que sento que pateixo menys que una nena explotada o més que un milionari, perquè no he estat mai cap d’aquestes dues coses. La qüestió és que, un cop tenim les necessitats bàsiques cobertes, i vivint en una societat capitalista competitiva, ens queda temps lliure per passar a un nou espectre de patiment que ens fa obsessionar-nos en la comparació i ens mata d’enveja. Encara que racionalment sapiguem que és ridícul, que vivim bé, que en termes generals hem tingut molta sort.

Mike White, el prometedor guionista de The Good Girl (Miguel Arteta, 2002), aquí també director (i actor en un petit paper), finalment torna a encertar-la, aquesta vegada parlant de les crisis que sembla egoista reconèixer en veu alta. I si hi ha una crisi, no hi pot faltar un Ben Stiller per posar-li cara (Greenberg, 2010; The Secret Life of Walter Mitty, 2013; While We’re Young, 2014; Zoolander No. 2, 2016; The Meyerowitz Stories, 2017). Ho amanim amb encertats secundaris i intermitents cops de violí ben col·locats, ho fiquem dins un bonic embolcall indie, i obtenim un pausat drama capaç de mantenir-nos somrient en tot moment. Encara que no siguem homes blancs heterosexuals de classe mitjana o mitjana-alta.

Realment agradable de digerir (però cal digerir-ho).

Valoració
80

La frase: «En realitat no hi ha cap quantitat de diners que vostè pugui pagar per pujar de categoria.»

El personatge: el ric amic jubilat que viu la vida ideal de surfista (Jemaine Clement).

L’escena per al record: el concert.

User Review
0 (0 votes)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada