7+1 actors darrere els monstres

Durant la que posteriorment va ser batejada com a edat d’or del cinema de terror, el paper de Dràcula venia indubtablement lligat a l’actor Bela Lugosi. Un austro-hongarès que al principi amb prou feines parlava anglès fou l’encarregat de donar forma i veu al comte més famós de la història.

La primera gran competència. El primer gran duel interpretatiu de monstres cinematogràfics segurament va ser el protagonitzat pel nostre anterior protagonista i Boris Karloff, qui va aprofitar-se del seu gran físic per interpretar tant el monstre de Frankenstein, un paper que Lugosi havia declinat, com el de la faraònica Mòmia.

A partir dels 80 molts adolescents i no tan adolescents van passar més d’una nit sense poder aclucar els ulls al llit. ¿El responsable? Robert Englund i el seu alter ego a la gran pantalla, Freddy Krueger. Barret marró, jersei de ratlles vermelles, cara cremada i sobretot un guant amb unes afilades urpes eren els seus arguments per aterrir els nens d’Elm Street i més enllà.

Si inicies la teva carrera cinematogràfica amb un rol tan esbojarrat com el del professor Frank-N-Furter de The Rocky Horror Picture Show, és tot un repte prosseguir sense acabar engolit per aquest paper inicial. Però Tim Curry tenia molt més que aportar, més concretament un llarg reguitzell de malvats cinematogràfics entre els quals destaca el terrorífic pallasso Pennywise d’It (1990).

Una de les sagues de terror més longeves va néixer als 80 fruit de la ment de Clive Baker. Hellraiser (o Sadomasochists from Beyond the Grave, com originalment la volien anomenar) va permetre a Doug Bradley interpretar el cèlebre cenobita Pinhead durant ni més i ni menys que vuit entregues.

Un físic molt estirat i una sorprenent capacitat mímica són les virtuts que han permès a Doug Jones donar vida a la majoria de monstres sorgits de la fantasiosa ment de Guillermo del Toro. Morlocks, faunes, tritons…, no hi ha cap ésser mitològic o fantasiós que se li resisteixi.

Quan tenia cinc anys, Javier Botet va ser diagnosticat amb la síndrome de Marfan. Lluny d’incapacitar-lo, la seva hiperlaxitud articular, juntament amb el seu físic estirat i esprimatxat i les seves capacitats interpretatives, li ha permès interpretar una llarga corrua de monstres i fantasmes. El primer i més recordat, “la niña Medeiros” de REC.

D’acord, Ralph Fiennes té una llarga carrera amb papers variats i no precisament terrorífics. Però, sense ser la seva especialitat, l’actor dos cops nominat a l’Oscar va interpretar a la perfecció l’innombrable i pèrfid ésser que terroritzava els joves aprenents de mag de Hogwarts.