Any: 2004
País: Dinamarca
Direcció: Anders Rønnow Klarlund
Protagonistes: James McAvoy, Catherine McCormak, Julian Glover, Derek Jacobi, Ian Hart
¿T’han deixat penjat? ¿Estàs fart que a la feina el cap et tracti com a un putxinel·li? ¿Et sents com un titella sens cap control sobre els fils que governen el teu destí? No aportarem ni solucions ni receptes màgiques, però el cinema està farcit de metàfores visuals que poden fer més suportable la teva pena.
La que comentem avui és Strings, una treballada mostra d’animació artesana i ninotaire, que és un fet ja de per si poc corrent actualment. Com ho és també l’ús cinematogràfic de les marionetes per narrar una tragèdia grega d’estil clàssic. Una reversió dels antics teatres titellaires ambulants de les places de poble. Ara bé, segurament el més singular de tot és la manera d’encabir els titelles en la trama.
Aquí els fils són no només part necessària de la tècnica, sinó també part important de l’argument. No s’amaguen, es veuen i són part de la morfologia d’un món de fantasia. Una “Terra Mitjana” poblada per figures de fusta treballada penjant de cordes vitals. Personatges que neixen, viuen i interaccionen amb els fils. Tocant-los, grimpant en ells o enredant-s’hi. Imaginant-se un déu o un ésser diví al final d’aquests.
El fet que es tracti de l’enèsima epopeia sobre un príncep que busca venjar la mort del seu pare enmig de conxorxes familiars és amb tota probabilitat la cara més fluixa, o més aviat convencional, d’aquest peculiar metratge. No obstant això, res no difumina les sensacions màgiques i poètiques transmeses.
¿Estàs avorrit de les repetitives fórmules de Disney o de Pixar? ¿Busques una animació més atípica? ¿Més directa i personal? Posa fil a l’agulla i anima’t a entrar en un fantàstic món de marionetes.
Valoració: BONA
Té un aire de...
Kubo and the Two Strings (2016) + Jason and the Argonauts (1963) + Wallace and Gromit (1993)
