Rocks in my Pockets

Un creatiu assaig sobre la depressió, els seus tabús i les seves conseqüències

0
108

Any: 2014
País: Letònia
Direcció: Signe Baumane
Protagonista: Signe Baumane

ADN, matrimonis, pastilles, veus, somnis, sogues.

¿Fins a quin punt ens condiciona la càrrega genètica? Davant l’alarmant historial de depressions que acumulaven els seus familiars, la il·lustradora Signe Baumane, preocupada per la resposta a aquesta pregunta, va fer Rocks in my Pockets, un projecte autobiogràfic que va acabar essent tan personal com universal.

En aquesta pel·lícula, el seu primer llargmetratge, Baumane parla de les frustracions que l’han anat perseguint durant la seva vida (les decepcions en sentir el pas a “l’edat adulta”, les pressions de la família, les cadenes del matrimoni, etc.), i ho fa amb naturalitat, sense victimisme, i amb la capacitat de posar les paraules i imatges més encertades a més d’un pensament (o sentiment) que hagis tingut.

Encara que no totes les idees de Rocks in my Pockets siguin noves, cap està fora de lloc, i a Baumane no se li acaben recursos originals per transmetre, amb un sentit de l’humor escabrós, el que li passa pel cap, el que sent, i sobretot com ho sent. A més a més, la música de Kristian Sensini li aporta una sensibilitat que complementa i compensa la “lletjor” del dibuix i de la història (i també de l’única veu que ens la narra, que és la de la mateixa Baumane). No hi ha una capa de Rocks in my Pockets que no transmeti autenticitat.

El resultat és un exercici artístic fascinant que conjuga la crítica social, política i farmacèutica amb la desestigmatització dels trastorns psicològics. I, sincerament, no recordo gaires obres capaces de posar-me la pell de gallina i fer-me empatitzar amb una malaltia a aquest nivell.

Valoració: UAU
100

La frase: «La cartolina que estic retallant és bastant insignificant comparada amb el sistema solar. Demà es tirarà a les escombraries i s’oblidarà. Però avui em connecta amb persones.»

El personatge: el fantasma del suïcidi.

L’escena per al record: la dels escacs és un gran exemple de com de devastadora pot ser una bona combinació de veu en off amb dibuixos expressionistes i stop-motion.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada