País: França
Any: 2009
Direcció: Jean-Paul Lilienfeld
Protagonistes: Isabelle Adjani, Denis Podalydès
Els qui pensen que el cinema de crítica social hauria de veure’s en sales de la capital en sessions impossibles en horaris intempestius, s’equivoquen: La journée de la jupe és una petita joia que ve ni més ni menys que de la televisió francesa i que va competir pel premi César a millor pel·lícula amb Un prophète (Jacques Audiard, 2009). I potser per això sembla haver quedat injustament relegada a les llistes de Filmaffinity sobre Colegios & Universidad.
Sonia Bergerac és una professora de llengua d’un institut francès de l’extraradi de vés a saber on, una que fa la seva feina amb grans dosis de resignació i cinisme. I amb faldilla. Però un dia es troba davant d’una situació que la sobrepassa…, i diguem que fa l’últim que voldríem que fes la professora dels nostres fills: segrestar els alumnes.
Jean-Paul Lilienfeld, com a guionista i director del film, crea un drama sobre la convivència a un institut “d’alta complexitat” que no té absolutament res de blancs o negres, sinó molts grisos. Aquesta és una pel·lícula curricular, competencial, pedagògica, necessària en totes les classes de filosofia, valors ètics, tutoria, o el que sigui que es faci als instituts d’avui dia. Per les faldilles, perquè mai es parla prou de la (trista) figura dels professors. Perquè no hi ha trucs i sí personatges complexos i diàlegs per al record. Ni integrismes, ni xovinismes. Cap -isme que ens porti a pensar en macropolítica o en relacions internacionals, però tot i això la mala bava d’aquesta professora de secundària aglomera precisament un munt de petits grans drames de la vella Europa. Isabelle Adjani n’és l’estrella i fa una actuació que et deixa amb el cervell del revés; la resta, descobriu-ho vosaltres mateixos…
