Coherence

Any: 2013
País: Estats Units
Direcció: James Ward Byrkit
Protagonistes: Emily Baldoni, Maury Sterling, Nicholas Brendon, Elizabeth Gracen, Alex Manugian, Lauren Maher, Hugo Armstrong, Lorene Scafaria

M’encanten les quedades improvisades de cap de setmana: sopars tranquils, nits allargades, menjars fets sobre la marxa… Amb la lluna de fons tot són converses banals, anècdotes sucoses, posades al dia, i bromes més o menys divertides però sempre ben rebudes. Distensió, somriures i molta sobretaula; gaudir d’un sentiment de pertinença.

Això és el que transmet d’inici Coherence: un sopar d’amics que ens planteja, sense artificis ni efectes especials, un intel·ligent joc memorístic ple de detallets a seguir quasi amb paper i bolígraf.

Es tracta d’una rara avis per molts i variats motius, i, tot i les bones crítiques que ha rebut, segueix essent l’únic film dirigit per James Ward Byrkit, un home que s’ha mantingut en la indústria cinematogràfica en facetes tan variades com la de guionista (Rango, Gore Verbinski, 2011), productor (The Forest, Jason Zada, 2016), consultor (Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl, Gore Verbinski, 2003), o realitzador de storyboards (Baby Driver, Edgar Wright, 2018), entre d’altres.

Coherence va ser rodada íntegrament a casa de Byrkit en només cinc dies. El director (i també guionista) va plantejar una complexa i pertorbadora història sense que els actors en coneguessin ni l’argument ni el rol que hi tenien; cada dia rebien un petit paper, personal i intransferible, amb els seus “objectius” a complir durant aquella jornada. Ni tan sols coneixien la temàtica o el gènere del que interpretarien, de manera que havien d’anar afrontant sobre la marxa les situacions plantejades, amb naturalitat o improvisant, patint-ho i fent les seves deduccions in situ. Només l’actor Alex Manugian, coguionista infiltrat en el repartiment, coneixia la història general i intentava guiar els seus companys veladament.

I, gràcies a la bona mà del director (va haver de realitzar moltes proves amb amics i familiars abans del rodatge) i a la gran implicació dels actors, aquest laboriós mètode acaba lligant no tan sols una meditada història sorprenentment “coherent”, sinó tota una experiència immersiva per a l’espectador.

Coherence és un film que enamora. Ciència-ficció de baix pressupost delicada, brillant, senzilla i d’extrema naturalitat. El cinema de les idees per sobre del de la pirotècnia. Sense cap mena de dubte, un exemple a seguir dins del gènere.

Si encara no l’heu vist, no us la perdeu. Àgil, intel·ligent i confusa. Ja sigui una sola intensa nit o unes quantes de juntes, en aquesta casa res és el que sembla i alhora tot és el que és.