Si voleu començar una sèrie, suposo que ja sabeu que les clàssiques i canòniques com The Wire, The Soprano o Six Feet Under són apostes segures (produccions d’HBO, les tres). Però l’hora és greu, que diuen els polítics, i encara que a fora hagi arribat la primavera, a dins encara és hivern, confinats i saturats de tweets i rodes de premsa. Això ens porta, potser, a buscar sèries més disteses per riure i evadir-nos, i, davant la immensa oferta de les diverses plataformes, us en volem recomanar un grapat:
– HBO:
- Girls: aquesta sèrie és una mena d’antítesi i alhora relleu de Sex and the City amb personatges inoblidables, tot i que la majoria no et posen gaire fàcil empatitzar-hi. Hi trobareu humor, irreverència i crítica generacional a parts iguals.
- Flight of the Conchords: els problemes d’adaptació d’aquests dos músics neozelandesos als Estats Units són tan divertits com les seves cançons. Una sèrie curta que s’ha de veure en versió original (no és un comentari gratuït de “gafapasta”).
- Veep: el millor paper de Julia Louis-Dreyfus en la sàtira política més àcida que pugueu imaginar: una versió desenfadada de House of Cards amb estereotips portats a l’extrem i diàlegs impossibles. Tot i això, avui en dia pot fer la sensació que la realitat supera la ficció, és clar.
- Silicon Valley: no cal ser programador ni tenir un iPhone per gaudir de les peripècies d’aquest grup d’amics que intenten triomfar amb la seva startup en el competitiu món de la indústria informàtica.
- Curb Your Enthusiasm: un divertiment passat de voltes protagonitzat per un burgès maniàtic de Los Angeles sense filtres ni embuts. A falta de Seinfeld, que no es troba a cap plataforma, és interessant veure com ha “evolucionat” Larry David, el seu cocreador.
– Netflix:
- Gilmore Girls: aquesta “americanada” amb una mare un xic adolescent i una filla molt responsable en un poblet de Connecticut és, sorprenentment, una de les sèries més infravalorades de la primera dècada dels 2000. Les referències musicals i els acudits ràpids compensen l’ensucrament d’algunes trames.
- Sex Education: una sèrie coral amb humor, sensibilitat i molta pedagogia sexual, amical i familiar. És evident que va dirigida sobretot a un públic adolescent, però també és interessant per als adults.
- Friends: el clàssic del bon rotllo, infal·lible per evadir-se i somriure. Els personatges han envellit bé, i els espais, principalment interiors, la fan molt adequada per a aquests dies de confinament. (També disponible a HBO!)
- The IT Crowd: una sèrie curta amb bones dosis d’humor anglès que ens acosta a l’incomprès departament d’informàtica d’una gran empresa.
- Rick and Morty: qui hauria dit que aquesta barreja d’arguments de The Twilight Zone amb humor de l’estil de Family Guy acabaria convertint-se en una de les sèries top dels últims anys. Cada capítol és un trepidant i enginyós viatge de 20 minuts que no voldràs que s’acabi. (També disponible a HBO!)
– Amazon:
- Fleabag: una protagonista amb molt de carisma que trenca la quarta paret i una pila de tabús sobre les dones. Ras i curt: una de les millors comèdies dels últims anys.
- The Marvelous Mrs. Maisel: en plena dècada dels 50, una dona divorciada decideix guanyar-se la vida com a còmica. ¿Què pot sortir malament?
- The Office: fals documental sobre el dia a dia en una oficina. Personatges patètics i entranyables i situacions incòmodes. En aquest remake estatunidenc de la sèrie d’èxit de Ricky Gervais i Stephen Merchant quasi us sentireu com a la feina!
- Modern Love: una mena de Cites que gira al voltant de les relacions humanes i en què el plat fort són les interpretacions. Hi ha vuit capítols independents amb històries de tot tipus (algunes més tòpiques, altres més subtils o complexes).
- Community: la universitat no té edat, ¿no? En aquesta comèdia sarcàstica i plena de situacions absurdes destaquen uns diàlegs àgils i farcits de referències culturals. El creador de Rick and Morty, Dan Harmond, és també l’artífex d’aquesta delirant sèrie que cap cinèfil s’hauria de perdre.
– Filmin té el millor catàleg de pel·lícules, però això no ens ha de fer pensar que la seva selecció de sèries es quedi curta (ni molt menys!), i a més hi trobareu alguns dels clàssics de la televisió catalana, com Black Adder, Plats bruts, Teresina S.A. o Jet Lag.
