Mona Lisa and the Blood Moon

Any: 2021
País: Estats Units
Direcció: Ana Lily Amirpour
Protagonistes: Jun Jong-seo, Kate Hudson, Ed Skrein, Craig Robinson, Tiffany Black, Evan Whitten

Mona Lisa, Mona Lisa, men have named you

You’re so like the lady with the mystic smile

Is it only ‘cause you’re lonely they have blamed you?

For that Mona Lisa strangeness in your smile?

Do you smile to tempt a lover, Mona Lisa?

Or is this your way to hide a broken heart?

Fragment de la cançó «Mona Lisa» de Nat King Cole

Torna la directora Ana Lily Amirpour amb una nova pel·lícula, la tercera en la seva filmografia, que en aquesta ocasió ha estat l’encarregada d’inaugurar el 54è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.

El cinema d’Amirpour s’alimenta sempre d’una gran força audiovisual, regalant-nos fotogrames dotats d’un estil molt personal, eclèctic i amb certa irreverència, i la seva Mona Lisa, no n’és una excepció.

Ens trobem aquest cop amb una Nova Orleans nocturna diferent, menys bulliciosa, més decrèpita i poblada per personatges marginals. Allunyats de les estampes més reconeixibles de la ciutat, els tatuatges i l’estètica “trapera” inunden la pantalla i vesteixen la història d’una noia amb certes habilitats fetilleres que s’ha escapat del manicomi de la ciutat.

Aquest és, però, només l’embolcall. Com el misteriós somriure de la dona del quadre a què es fa referència, la història que s’amaga darrera d’aquesta aparença punk i salvatge és, contràriament al que pugui semblar, la d’una faula màgica i bonrotllista. Una simpàtica història d’innocència i d’amistat.

Aquest buscat contrast entre l’estètica i la narració, juntament amb la complicitat i la bona caracterització dels actors que hi apareixen, magnifica l’encanteri del conjunt i dota Monalisa and the Blood Moon d’un carisma màgic, només superat pel que demostren tenir la seva realitzadora i el seu gos, en Benny, a les presentacions de les seves pel·lícules.