dimarts 13 novembre de 2018

QUI SOM?

¿Què és Cinequanon?
És un blog de cine que pretén oferir crítiques, visions i recomanacions que no siguin simples destrossapel·lícules o modernitats hipsterianes, sinó articles senzills, breus, interessants, amens, propers i útils. (El resultat materialitzat pot variar respecte a l’ideat.)

¿Què són els espuco…, excu…, escopòfilms?
«Escopòfilm» ve de la fusió dels mots «escopòfil», que és el que vulgarment es coneix com a «voyeur» (algú a qui li agrada mirar), i «film», que és el que vulgarment es coneix com a «pel·lícula» (sinècdoque d’«obra cinematogràfica»). És el terme que hem encunyat per referir-nos a aquelles pel·lícules que, tot i la seva indubtable qualitat, no han tingut la sort de calar com es mereixen en el nostre imaginari col·lectiu.

¿Què són els premis Grushenko?
M’alegra que em facis aquesta pregunta… En els seus primers dos anys i mig de vida, aquest blog es deia Grushenko. Tot i actualitzar-lo i canviar-li el nom, vam decidir conservar el dels premis, perquè precisament són reconeixements als Boris Grushenko del món, és a dir, als oblidats, a aquelles pel·lícules que considerem que per algun motiu han deixat empremta tot i haver passat massa desapercebudes en els recomptes anual de premis acadèmics.

¿I això de Petit Cinequanon, què és?
Amb l’etiqueta «Petit Cinequanon» marquem els articles i crítiques en què parlem de pel·lícules no només aptes, sinó sobretot recomanades per als cinèfils més petits (cosa que no exclou el públic més adult, ¡no us confongueu!).

¿Però com és que no teniu una secció de sèries? No esteu à la page.
Sí, ens havíem plantejat parlar de sèries, però la nostra plantilla ja té prou feina anant al cinema, mirant i buscant on es poden veure les pel·lícules que la cartellera no ens ofereix o ens ofereix poca estona. Per no parlar de com l’oferta de sèries està desbordant les demandes més exigents…

El que no entenc és com podeu posar notes tan altes i tan rodones. ¿És que no teniu criteri, o què?
A Cinequanon no som partidaris de posar puntuacions a les pel·lícules, sinó més aviat de valorar el que ens ofereixen (d’un Picasso ningú pensa: «Mh, un 8,72»). Per això, arrodonim les nostres puntuacions d’acord amb el criteri següent:

  • 90-100: «Boníssima» (per algun motiu, aquesta pel·lícula ens ha deixat empremta).
  • 70-89: «Bona» (és correcta, compleix la seva funció, la recomanem a tothom, no considerem que tingui res “imperdonable”).
  • 50-69: «Tu mateix…» / «Interessant» (coixeja d’alguna banda o està destinada a un públic particular que no som nosaltres).
  • 30-49: «Pèrdua de temps» (té alguna idea bona o entretinguda, però no compensa les seves mancances; prescindible).
  • 10-29: «Ultratge» (¿de debò hi ha gent que ha cobrat per fer això?).

I si algú troba que la mitjana de notes que posem és alta…, bé, potser simplement és perquè ens agrada el cine i perquè, si no és que perdem alguna aposta, les pel·lícules que anem a veure són les que creiem que poden valer la pena.