Any: 2021
País: Estats Units
Direcció: David Lowery
Protagonistes: Dev Patel, Alicia Vikander, Sean Harris, Kate Dickie, Ralph Ineson, Joel Edgerton, Sarita Choudhury
Aquesta història versa sobre com una persona normal pot esdevenir honorable… i per què.
En Gawain és un jove inexpert, i en el seu camí per convertir-se en cavaller s’anirà enfrontant a una sèrie de reptes que posaran a prova la seva honorabilitat.
Però no us confongueu: a The Green Knight l’èpica no es construeix a base de duels taquicàrdics i obstacles impossibles, sinó d’un viatge de coneixement i aprenentatge farcit de subtileses, subtileses que no tenen res de casual, amb una posada en escena majestuosa i un guió intel·ligent.
David Lowery es pren algunes llicències per adaptar el poema del segle XIV a la seva conveniència, i ho fa amb respecte, amb consciència i amb un gran sentit artístic. S’agraeix comprovar que és possible recuperar el to fosc i seriós d’Excalibur (John Boorman, 1981) per fer una pel·lícula de cavalleries amb vocació de cine d’autor i no de simple entreteniment comercial.
Com a únic punt negatiu, els profans en la matèria de Bretanya juguen amb desavantatge a l’hora de veure The Green Knight (problema que els anglosaxons, més familiaritzats amb les llegendes artúriques, no tenen), ja que a vegades Lowery es passa una mica de críptic.
Si bé considero que no donar explicacions mastegades és una qualitat positiva en l’art, també crec que les obres han de ser autosuficients, han de contenir tota la informació necessària perquè els espectadors puguin interpretar-les sense dependre de fonts externes. I aquí, si saps quatre coses sobre la matèria de Bretanya aprecies més encara la grandesa d’aquesta pel·lícula, però en cas contrari la seva riquesa queda oculta, a vegades quasi inaccessible, i la frustració de no poder lligar alguns caps pot portar-te a rebutjar The Green Knight.
Llavors, de la mateixa manera que el cavaller verd desafiava els ociosos cavallers de la taula rodona, que un cop havia passat l’època esplendorosa de les gestes i les aventures havien canviat la seva valentia i les seves virtuts per la vida fàcil i acomodada, Lowery ens desafia a tots nosaltres, els mandrosos i bulímics consumidors de cine moderns, a deixondir-nos i tornar a apreciar el setè art en la seva magnitud.
Així que ja ho sabeu: feu com en Gawain i atreviu-vos a ser espectadors com cal…
Que la santa verge mantingui els vostres cinc dits forts,
els vostres cinc sentits aguts.
Que les seves cinc alegries us inspirin.
Que les cinc ferides del seu fill us donin fervor
i que les cinc virtuts del cavaller il·luminin el vostre camí.
Valoració: UAU
La frase: «Per què la grandesa? Per què no n’hi ha prou amb la bondat?»
El personatge: l’amable jove que coneix el camí a la capella verda (Barry Keoghan; no oblidareu la seva cara si heu vist The Killing of a Sacred Deer, de Yorgos Lanthimos, 2017).
L’escena per al record: la portentosa entrada del cavaller verd al banquet de la taula rodona. Es nota que és l’escena a la qual el director va dedicar més temps i atenció.
