Silent Night

Any: 2021
País: Regne Unit
Direcció: Camille Griffin
Protagonistes: Keira Knightley, Matthew Goode, Roman Griffin Davis, Annabelle Wallis, Kirby Howell-Baptiste, Lucy Punch, Lily-Rose Depp, Rufus Jones, Holly Aird, Sope Dirisu, Davida McKenzie

Avís per a navegants: eviteu tràilers i sinopsis; aquesta és una d’aquelles pel·lícules que es gaudeix molt més sense saber-ne res (com la majoria de pel·lícules, de fet, i especialment de les de Sitges). Ara bé, si malgrat tot no esteu preparats per al salt al buit (¡quanta impaciència!), espero que aquesta crítica us serveixi per saber-ne el màxim amb la mínima concreció…

En una idíl·lica casa de camp familiar, la Nell, en Simon i els seus tres fills ultimen els preparatius per rebre els seus amics i celebrar un Nadal especial. Els amics van arribant i tot sembla normal…, o no ben bé. Nervis, converses estranyes i actituds poc naturals. Una inquietant i rara atmosfera es fa cada cop més palesa, sense que nosaltres, els espectadors, en puguem treure del tot l’entrellat.

I a mig metratge, de sobte, sorgeix l’epifania, manifestada a partir de la incredulitat d’un dels nens. Del més despert, el més temorós. La visió i els dubtes de l’Art (interpretat per Roman Griffin Davis, fill de la directora) ens porten a entendre-ho tot, a lligar caps i a trobar per fi l’explicació a les actituds i converses anteriors.

L’histerisme, el perfeccionisme, el vandalisme…, la peça del puzle que ens faltava ens és revelada no per part dels resignats adults, sinó per la rebel·lia d’un nen que sembla més despert que tots ells. Els espectadors som partícips de la seva mirada, la fem nostra, i a partir d’aquí ja estem preparats per entendre la dimensió de tot plegat.

Amb un bon elenc d’actors, aquesta és una cinta que defuig els encotillats tòpics del cinema nadalenc (fins al punt que la festivitat en si acaba essent el de menys) i abraça una ciència-ficció molt suau.

El primer llargmetratge de Camille Griffin com a directora i també com a guionista resulta una carta de presentació ben interessant, i a més s’ha emportat el premi a millor guió del Festival de Sitges 2021. Sens dubte, haurem de seguir la pista als seus propers projectes.