Any: 2020
País: Estats Units
Direcció: Pete Docter i Kemp Powers
Protagonistes: Jamie Foxx, Tina Fey, Rachel House, Graham Norton
Ja sabem que Pixar mai decep, però el que avui dia costa realment és trobar històries noves que ens emocionin. Doncs, bé, una vegada més, Pixar supera les expectatives tornant a demostrar que sap reinventar-se, no acomodar-se, evolucionar i atrevir-se amb els temes més delicats.
Soul segueix les peripècies d’una persona “normal” (un pianista de mitjana edat de Nova York) el dia més important de la seva vida i alhora ambiciona explicar la mort des d’un prisma original. Es podria haver quedat a mig camí o podria haver resultat sensiblera o massa trista, però és tot el contrari.
Pete Docter (director de les imprescindibles Up i Inside Out) i Kemp Powers (guionista i ara director, el primer afroamericà a dirigir per a Pixar) aconsegueixen fer fàcil i per a tots els públics una pel·lícula sobre una temàtica tan enrevessada i complexa com és l’ànima i la seva connexió i ambivalència amb el cos.
Soul és una de les joies de Pixar; no li sé trobar defectes; és emotiva, té una animació innovadora i amb personalitat pròpia, i té més d’una lectura. El missatge principal, això sí, és molt clar: la vida s’ha de viure. L’estrena de Soul els últims dies d’acabar la dècada insisteix en allò tan senzill i alhora tan necessari de no oblidar donar valor a les petites coses. Més Pixar, si us plau.
