Paleografia cinematogràfica empordanesa

0
129

Paleografia cinematogràfica empordanesa

 

Intueixo que aquest periòdic digital i cinematogràfic deu ser escrit i llegit sobretot per gent jove. Això m’inclina, per afavorir el contrast, a tractar una anècdota fílmica un pèl arcaica, és a dir, en sintonia amb els anys que tinc. L’edat no em va pas permetre d’assistir el 1895 a l’estrena de La Sortie de l’usine Lumière à Lyon, de l’invertor i amo de la fàbrica, però sí que vaig ser a temps de viure el cine als pobles que no hi havia cine, com el meu. Anys cinquanta del segle XX. Una sala –La Sala, en deia la gent– feta durant la II República Espanyola, era quadrada i amb escenari perquè la van preveure per actuar-hi la coral, el grup de teatre, l’orquestra de les festes…: l’havien fet polivalent abans que es popularitzés el mot. El franquisme va degradar-la a només permetre-hi ball per la festa major, i ball per a la mainada els diumenges a la tarda amb una gramola i, de discjòquei, en Pito de Can Girmuntanyes, amb boina al cap i “caldo” als llavis. Un dia l’avi Carreter, pregoner amb corneta i gorra de plat com els de Berlanga, va fer el carrer per proclamar, cada cinquanta metres com era costum, que hi hauria… cine!: «Hago sabeeeeer que hoy por la tardeeee...». En efecte, havent dinat va arribar una DKW d’aspecte extenuat –l’escena es repetiria cada mes durant un temps– menada per un home que va baixar-ne tres objectes: agafada per l’ansa, una gran maleta molt pesada –el projector– que va deixar sobre una taula; una peça de roba blanca que va agafar amb agulles d’estendre en una canya horitzontal lligada amb dos cordill al sostre de l’escenari, i un altaveu que va col·locar darrere del llençol i va unir a la màquina amb un cordó elèctric que travessava la sala. El pregoner ja havia anunciat que l’entrada valdria un duro i que calia dur-se la cadira; part del veïnat va acudir-hi amb criatures incloses i, després de la primera experiència, molts s’hi duien–la fred era glacial– la bouillotte que al vespre posaven a les criatures per anar a dormir, i pa i botifarra (d’entrepans no n’havia arribat ni l’existència ni el nom) o quatre galetes per entretenir la precària projecció. L’artífex de l’efemèride era un sergent o un brigada del Castell de Figueres jubilat que es feia unes pessetes oferint l’art del cel·luloide als poblets de la comarca; va demanar la sala i, sabuda la seva condició, va ser-li adjudicada sense cap entrebanc.

Un cop tot muntat i connectat, tancava la porta, cobrava l’entrada a la concurrència que ja frisava asseguda, apagava el llum i, amb l’auxili d’una lot, manipulava i engegava l’andròmina. La màgia possible estava servida i, per una estona, la fantasia feia oblidar la fred, la incomoditat, els desenfocaments, i que la veu dels astres de la Warner o de Cifesa se sentís esgargamellada. Amb tot, les artèries i la il·lusió dels pacients il·lusionats havien de superar, durant la sessió, uns quants sotracs: de tant en tant es trencava la cinta i, de sobte, la llum blanca i intensa del projector irrompia sense filtre i despertava de qualsevol somni. O, pitjor, la pel·lícula s’encallava i, immòbil, l’escalfor del focus de la màquina fonia el cel·luloide; aquesta cremada era espectacular perquè es veia a la pantalla i semblava un monstre submarí en moviment. Llavors el maquinista anava a obrir el llum tot dient uns quants renecs en castellà, afegia la cinta, i els nassos dels parroquians suportaven estoicament la intensa fortor d’acetona: es tractava de poder prosseguir la peripècia de la racial Katy Jurado o del mexicà Fernando Sancho. Ara tocaria comentar alguna cosa de les pel·lícules que recordo, però ho deixarem per a un altre dia; al cap de poc el batxillerat a Figueres va permetre’m accedir als, comparativament, palaus del cine Can Cusí i Can Garida que, en contrast amb els nostres La Sala i El Sotsoficial, em van semblar una veritable orgia cinematogràfica.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada