Au revoir là-haut

L’amic de l’emmascarat també porta màscara

0
52
Fotograma d'Au revoir là-haut

Any: 2017
País: França
Direcció: Albert Dupontel
Protagonistes: Albert Dupontel, Nahuel Pérez Biscayart, Niels Arestrup, Émilie Dequenne, Laurent Lafitte, Mélanie Thierry

En l’època dels romans, les representacions teatrals es feien amb màscares de bocotes obertes i expressions exagerades. Unes obertures i una exageració necessàries perquè tot el públic pogués entendre l’estat d’ànim del personatge representat i el que deia. De fet, es diu que l’etimologia de la paraula «persona» prové del llatí «per sonare», que era com es deia de les màscares, perquè a través d’elles («per») un es feia entendre («sonare», fer la veu més alta i vibrant).

Dupontel es nodreix d’aquest concepte, agafant la primigènia definició de «persona», per presentar-nos uns personatges transparentment exagerats. Individus que enuncien i remarquen gestualment les seves emocions i intencions. Bonastres, malvats, tristois o grollers, tots es caricaturitzen expressant la seva condició. Resti’n com a màxim exponent, aquest sí amb màscara inclosa, el dramàticament artístic Edouard Péricourt.

La composició resultant recupera l’estil tragicòmic del teatre, actualitzant-lo amb dinamisme, per narrar les fantasioses desventures de Péricourt i Maillart, dos excombatents de la Gran Guerra que miren de sobreviure a la pobresa de postguerra a còpia de picaresca. Penúries, humor i romanticisme són ingredients clàssics, però aquest cop són reversionats des d’un punt de vista atípic i irreverent.

Protagonistes marginals faltats d’adaptació social, històries poèticament “punkarres”, situacions dramàtiques i punyents tractades amb insòlita ironia… Tots aquests són elements molt presents en el film i reiteratius en la filmografia de Dupontel (Bernie, 1996), un director molt visual i amb un estil molt personal que aquest cop ens sorprèn portant-nos al seu simpàtic ball de màscares particular.

¿Quina careta toca ara? ¿La que plora? ¿O la que riu?

Valoració
75

Té un aire de...

Good Bye Lennin (2003) + V For Vendetta (2006) + El milagro de P. Tinto (1998)

User Review
68.97 (5 votes)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada