Bad Education (La estafa)

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Cory Finley
Protagonistes: Hugh Jackman, Allison Janney, Geraldine Viswanathan, Alex Wolff, Annaleigh Ashford, Ray Romano, Rafael Casal

Quatre llapis dissimuladament pispats, dues despeses carregades a la targeta de l’escola sense tiquet o justificant vàlid, i ja ho tenim: l’estafa al sistema educatiu públic americà més sonada de la història… Ehem, no riguem abans de mirar-nos el melic.

No sé a vosaltres, però a mi els biopics em fan certa mandra. Em sembla que, en línies generals, la majoria són retrats fets amb una exageració volgudament impostada o bé (i potser pitjor) amb una falsa solemnitat més impostada encara.

Doncs bé, en el cas que ens ocupa, sense tenir prèviament cap coneixement de res referent a la figura de Frank Tassone, així com als seus coetanis, a mi m’ha convençut. En conjunt i cinematogràficament. Hi he trobat personatges naturals amb certa gràcia però no fins al punt que acabin perdent-se en una caricatura exagerada d’ells mateixos.

Potser sigui perquè tot parteix d’un fet banal, tristament habitual. O no. Moltes vegades les històries reben la força no del que succeeix en elles (que també), sinó de l’habilitat narrativa de qui ens les explica. Crec que aquesta pel·lícula és un bon exemple d’això.

Per sobre dels actors (tots ells reconeixibles i particularment encertats) es forma un relat plural que segueix diversos personatges evitant focalitzar-se avorridament en un de concret. Aquesta visió de conjunt, que alhora ens immergeix en el particular punt de vista de cada personatge, ens permet entreveure gran part dels plecs i les ironies que amagava l’engany.

Elegant, però també notablement àcida, la pel·lícula sobre Tassone i els seus 40 lladres és un fi divertimento i alhora serveix per recordar que el mal sovint es presenta en forma de bona persona.

Equips directius, no prengueu nota.