Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Drew Goddard
Protagonistes: Cynthia Erivo, Jeff Bridges, Jon Hamm, Dakota Johnson, Lewis Pullman, Chris Hemsworth, Cailee Spaeny
Drew Goddard, director de la sorprenent The Cabin in the Woods, guionista de sèries de TV com Buffy the Vampire Slayer o Lost, i productor de títols com The Martian o 10 Cloverfield Lane, firma un thriller tan vistós com decadent ambientat en una època molt fosca als EUA, els anys 60.
Un venedor d’aspiradores, un capellà, una cantant de soul, una hippie i un conserge, personatges prototípics que no són el que aparenten, passaran la nit a El Royale, un hotel situat en una mena de llimbs, a la frontera entre Califòrnia i Nevada, i que ha perdut la classe i el glamour de temps passats.
D’entrada, sembla que comença un thriller del tipus Deu negrets, però en realitat ens trobem davant una pel·lícula d’intriga i humor negre que fa un claríssim homenatge a Tarantino, especialment a The Heithful Eight i Reservoir Dogs.
A diferència de Tarantino, però, Goddard es recrea més a l’hora de fer lluir la posada en escena i no utilitza la música només per acompanyar i agilitzar el metratge, sinó també per aportar pauses i profunditat a certes escenes. A més, la inevitable comparació fa que trobem a faltar l’enginy de Tarantino en els diàlegs, encara que la interacció entre els personatges de Goddard és, això sí, més versemblant.
La crítica al poder en un sentit ampli és, personalment, el que trobo més aconseguit de Bad Times at the El Royale. En aquest espai en plena natura, al llac Tahoe, s’hi representen quasi tots els estaments ianquis: la política, l’església, els espies, els lladres, els mafiosos, les minories…, i les víctimes del sistema, que són les víctimes de la violència, ja sigui bèl·lica, racial, masclista o sectària.
En definitiva, el director de The Cabin in the Woods canvia la fórmula i, en lloc d’anar fent ascendir el ritme fins a una traca final per al record, aquesta vegada va augmentant la tensió fins a l’equador del film i a partir d’aquí només aconsegueix mantenir-la. Potser per això no arriba a convertir-se en el peliculón que podria haver estat.
Valoració: BONA
Curiositat: l’hotel en què s’inspira el de la pel·lícula és el Cal-Neva Lodge & Casino, que va pertànyer a Frank Sinatra i que reunia la crème de la crème de la política, les arts i les males arts nord-americanes.
