Bon cine per a nens… que no sigui d’animació

0
197

Quan arriba Setmana Santa, Nadal o les vacances d’estiu hi ha pares del món que volen mirar pel·lícules amb els seus fills però que estan farts dels dibuixos de sempre i no volen veure les típiques adaptacions bíbliques, comedietes nadalenques o blockbusters de torn.

Per això se m’ha acudit fer un petit llistat amb títols de bones pel·lícules més o menys variades que considero que tot nen (i adult) hauria de veure. No parlo de cine infantil, sinó de cine apte/recomanable per a nens (el que se sol classificar amb la temuda etiqueta de «per a tots els públics»), sense considerar-los més madurs del que són però tampoc tractar-los d’idiotes.

Pel·lícules de superació/acceptació:

  • Rain Man (Barry Levinson, 1988): el cas de dos germans antagònics que es coneixen als vint-i-llargs anys. Drama, comèdia, valors i moments per al record.
  • El gran salto (Joel Coen, 1994): una sàtira del món empresarial amb un histriònic Tim Robbins i el típic sentit de l’humor dels germans Coen.
  • Ni uno menos (Zhang Yimou, 1999): una mestra en una escola rural xinesa, una realitat d’aula que aparentment ens queda lluny.
  • Billy Elliot (Stephen Daldry, 2000): cinema social britànic protagonitzat per un nen que vol fer dansa en lloc de boxa.
  • La vida de Pi (Ang Lee, 2012): la història de supervivència de l’indi i el tigre és més atractiva del que sembla…, i conté una interessant moralina de doble tall.

pelisnens1

Pel·lícules històriques (perquè aprenguin alguna cosa del món on viuen):

  • La vida es bella (Roberto Benigni, 1997): l’obligatòria gran pel·lícula sobre la Segona Guerra Mundial. Val la pena veure-la de nen… i tornar-la a veure de gran. Com a mínim.
  • El laberinto del fauno (Guillermo del Toro, 2006): un acostament a la postguerra espanyola des dels ulls d’una nena amb molta imaginació.
  • Ágora (Alejandro Amenábar, 2009): una pel·lícula molt didàctica i molt espectacular ambientada a l’Egipte romà i protagonitzada per la filòsofa Hipàtia (encarnada per la sempre convincent Rachel Weisz).

pelisnens2

Pel·lícules d’aventures/fantasia:

  • El temible burlón (Robert Siodmak, 1952): Burt Lancaster fent acrobàcies en la pell del Pirata Carmesí (en tecnicolor).
  • La princesa prometida (Rob Reiner, 1987): personatges memorables en una història “típica” però enginyosa que no ha envellit gens.
  • Willow (Ron Howard, 1988): una Star Wars substituint els planetes per pobles, les naus per castells, els làsers per espases i “la força” per bruixeria.
  • Jumanji (Joe Johnston, 1995): un clàssic modern que convé veure abans que l’espatllin amb el remake.
  • Dragonheart (Rob Cohen, 1996): és difícil trobar una pel·li de dracs decent (que no sigui d’animació). Aquesta ho és. Original, èpica, graciosa, amb uns efectes especials més que convincents i amb Dennis Quaid en un dels seus papers menys odiosos.
  • Big Fish (Tim Burton, 2003): una de les pel·lícules més completes del director “gòtic”. Hauria de tocar fins i tot als qui no hagin acabat d’entrar en el seu món.
  • Master and Commander (Peter Weir, 2003): a qui li agradin les aventures marítimes, no en trobarà gaires de cinematogràficament més consistents que aquesta.
  • Piratas del Caribe: la maldición de la Perla Negra (Gore Verbinski, 2003): espectacular i divertida, amb fantasmes i tota la pesca, però alhora bastant “blanca”.

pelisnens3

I si esteu cansats de tantes aventures i fantasia i voleu que el nen plori una mica, sempre us quedaran les pel·lícules d’animals:

  • Hachi-ko (Seijirô Kôyama, 1987): la història real d’un gos japonès. També n’hi ha una adaptació americana amb Richard Gere, i tampoc està gens malament.
  • Una pareja de tres (David Frankel, 2008): la vida d’un gos en una família típica nord-americana. Que la simplicitat i l’americanitat de la proposta no us obrin la porta dels prejudicis. Tant si heu tingut gossos com si no, s’ha de veure.
  • War Horse (Steven Spielberg, 2011): la història d’un cavall que ho passa malament durant la Primera Guerra Mundial, però alhora és bonica, i bastant infantil (és de Spielberg).
  • El origen del planeta de los simios (Rupert Wyatt, 2011): potser és una pel·lícula una mica complexa per a nens petits, i té lectures que se’ls escaparan, però és molt políticament correcta en la seva forma i és una bona introducció a la ciència-ficció “menys fantasiosa”.

Marley takes a breather after demolishing the Grogan’s garage.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada