Any: 2013
País: Estats Units
Direcció: E.L. Katz
Protagonistes: Pat Healy, Ethan Embry, Sara Paxton, David Koechner, Amanda Fuller
Fa cosa d’uns dies, em vaig trobar un amic que ven assegurances (sí, per increïble que sembli, inclús els venedors de “seguros” tenen amics). Ell caminava nerviós i estressat, és a dir, una mica com sempre. En veure’m, després de saludar-me tot esverat, va aprofitar la trobada per desfogar-se: que si la competència és ferotge, que si tots són com voltors esperant una presa, que si s’han de barallar amb la seva pròpia companyia per atendre els seus propis assegurats…
Tot el que em deia em recordava, en certa manera, a la crispació latent a Cheap Thrills, una comèdia negra que amaga un rerefons de drama humà moralista. Un parell de vells coneguts, amb certes dificultats econòmiques, es troben en un bar i coneixen una misteriosa parella que els proposa un seguit de reptes, cada cop més pujats de to, a canvi de cada cop més diners.
Katz es presenta amb una primera pel·lícula que gira al voltant del revers fosc dels diners i de com aquest pot transformar les persones. Es tracta d’un joc bastant versemblant que desencadena tot un seguit de situacions surrealistes, una mena de Funny Games amb tocs de Gran Hermano.
Deixant de banda l’atmosfera cada cop més asfixiant, l’altra gran basa de la pel·lícula són les actuacions de la parella protagonista: Pat Healy fa un paper sublim tot i passar-se més de mitja pel·li amb la cara desfigurada i Ethan Embry clava el paper del company de desventures (o antagonista).
Els secundaris ja són més estereotipats: David Koechner fa el seu habitual paper de “putero” (¿què podem esperar del gerent del “parc aquàtic – prostíbul” de Piranha 3DD o de l’irreverent Todd Packer de The Office?) i Sara Paxton fa de la seva sensual i a la vegada freda femme fatale.
El clímax de tota aquesta tensió desemboca en un final potser previsible, però a la vegada icònic i amb un darrer fotograma del tot impactant, que mostra una clara crítica a la societat capitalista.
En fi; com us deia, el meu amic, visiblement alleujat, va acabar dient-me en to irònic: «Bé, és el que toca per poder posar el plat a taula. Si no, sempre em puc vendre un ronyó o un braç, que de tota manera sempre me’n quedarà un altre».
Valoració: BONA
The Gift (2015) + 13 Sins (2014) + Death Becomes Her (1992)
