Colossal

Any: 2016
País: Estats Units
Direcció: Nacho Vigalondo
Protagonistes: Anne Hathaway, Jason Sudeikis, Dan Stevens, Austin Stowell, Tim Blake Nelson

Tots hem jugat de petits amb ninots. Robots, dinosaures, monstres… La nostra imaginació creava un món amb baralles èpiques i aventures espectaculars que només nosaltres érem capaços de veure.

Doncs bé, Nacho Vigalondo, en el que segurament és el seu millor llargmetratge, ens transporta de nou a la infància i ens rememora aquelles baralles, però aquest cop des del punt de vista d’uns adults amb traumes no resolts i amb certs problemes d’alcoholisme.

Tot i que per l’argument pugui semblar la típica pel·li d’acció esbojarrada, la cinta defuig completament aquest gènere i centra la seva trama principal en la relació entre dos vells amics d’infància que es retroben després de bastants anys, ara convertits en una entranyable ni-ni (Anne Hathaway) i el regent d’un bar (Jason Sudeikis). A partir dels problemes personals d’aquests, ens anem endinsant a poc a poc en un món histriònic i surrealista amb el segell inconfusible de Vigalondo.

Actors entregats, guió fresc i original, monstres espectaculars… El film, que es presentava al Festival de Sitges 2016 com a sessió especial, no només ha complert les expectatives creades, sinó que les ha superat àmpliament, demostrant per enèssim cop la imaginació i la espontaneïtat del seu director.

Així doncs, com a recomanació us diria que tots allibereu el monstre que teniu a dins i no dubteu a veure-la tan bon punt arribi a les sales de cinema. Tindreu una experiència, sense cap mena de dubte, colossal.