Doctor Sleep

«The Shining 2»: entre la resplendor i la son

0
32

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Mike Flanagan
Protagonistes: Ewan McGregor, Rebecca Ferguson, Kyliegh Curran, Zahn McClarnon, Cliff Curtis

Com el fals doctor que li dóna nom, aquesta és una falsa seqüela. Falsa no per context, ni per nomenclatura, sinó per un fet més profund (i potser més dolorós): aquesta pel·lícula falla hipòcritament a la seva precursora en la seva essència, en la seva ànima.

Obra de culte dins el gènere del terror, The Shining (1980) de Stanley Kubrick ha estat analitzada en documentals, per exemple l’esbojarrat Room 237 (Rodney Ascher, 2012), així com objecte de readaptacions que buscaven l’esperit original de la novel·la (Kubrick, enfrontant-se a King, va intentar precisament distanciar-se’n tot el que va poder), per exemple Stephen King’s The Shining (Mick Garris, 1997).

El 2013 King va donar el primer cop de puny sobre la taula per recuperar-ne el reconeixement perdut publicant-ne una seqüela. I ara, sis anys després, amb l’adaptació cinematogràfica conclou el seu particular assalt per alçar-se com a pare únic de l’èxit de la criatura. Així doncs, no és estrany que per aconseguir-ho hagi volgut comptar amb un director seriós com ho és Mike Flanagan (The Haunting of Hill House, 2018) i actors de la talla d’Ewan McGregor.

Doctor Sleep comença on acabava l’altra, amb el jove Danny Torrance i la seva mare escapats, però de seguida la història vira cap a una altra de totalment diferent. En Danny creix i el terror desapareix per complet. La temàtica és ara el joc del gat i la rata, una guerra de joves “resplendents” i malvats que miren de caçar-los.

En no tocar la tecla adequada, tot es banalitza. El metratge perd “resplendor” i la història, curiosament, s’apropa més a la de pel·lícules com Firestater (Mark L. Lester, 1984). Una dinàmica que es mira d’abandonar el tram final, recuperant escenaris i situacions passades. Però és massa tard, la sensació de parodia ja està instaurada i clarament la sorna guanya la partida a la tensió.

Potser si fos una història independent… Res a fer! Deixeu de fer entrar nens a banys amb àvies despullades. L’etiqueta de «seqüela de» rebenta el metratge i actua com una llosa que l’enfonsa i l’ofega. Més que mai, la maleïda dita es reafirma: «segones parts…». «Aquí no hi ha en Jack», aquesta asserenada mare no és Shelley Duvall, i, el pitjor de tot, ¡aquest senyor de la barra no s’assembla en res a Nicholson!

Valoració: PÈRDUA DE TEMPS
40

Té un aire de...

The Lost Boys (1976) + Firestarter (1984) + Stephen King’s The Shining (minisèrie)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada