Any: 2016
País: Espanya
Direcció: Marc Crehuet
Protagonistes: Alain Hernández, Betsy Túrnez, Miki Esparbé, Ruth Llopis
Especialista en gestió de masses, director de documentals socials, monstre amb molts caps, fils, pitifuà.
El rei borni és un obra de teatre en format de pel·lícula. Això vol dir que en essència hi trobareu personatges contraposats, pocs escenaris, converses enginyoses, situacions tenses i reaccions exagerades. Tot conduït amb un humor àcid i bon sentit del ritme. És fàcil deixar-se emportar pels conflictes entre els protagonistes, per les seves vulnerabilitats, i sobretot per l’autenticitat que desprenen els diàlegs.
La divertida escena de parella que obre la pel·lícula defineix el to sarcàstic, fosc, costumista i llastimós de la història. Tot i la situació que presenta i com ridiculitza els personatges, El rei borni no té una intenció massa pamfletària (encara que les crítiques i reivindicacions hi són tota l’estona, i ben visibles); el que passa és que el conflicte social està profundament lligat al dels personatges.
La gràcia, el que converteix el drama en comèdia, és que escena rere escena les situacions es van forçant en favor de l’“espectacle”, l’exageració i la sorpresa. Desgraciadament, la conclusió no funciona tan bé en cine com en teatre, però això no et privarà de gaudir d’una proposta original i divertida com poques.
Valoració: BONA
La frase: «¿No flipes amb la màgia de la vida?»
El personatge: na Lídia (Betsy Túrnez), amb la seva trista entranyabilitat i les seves receptes.
L’escena per al record: la classe d’economia accelerada.
