Els enemics de les adaptacions

0
148

Cada cop em sento amb menor capacitat per seguir fingint que m’interessa el més mínim aquella gent que té la permanent necessitat d’explicar que a ells «la pel·lícula bé, però el llibre, el llibre molt millor». I no és perquè jo no hi pugui estar d’acord, segurament en molts casos sí, però és que aquest plantejament fa molt de temps que el vaig erradicar. El llibre és el llibre i la pel·lícula és la pel·lícula, i a partir d’aquí discutim el que vulgueu. Sí, és cert que una imatge val més que mil paraules, i sinó intenta recordar el text que acompanyava la foto a què acabes de fer like a Instragram, per parlar en clau mil·lenial. Però el que sí que hem de tenir clar és que la imatge limita i la paraula no.

Vaig passar nit i dia llegint la novel·la de John Steinbeck The Grapes of Wrath i la vaig disfrutar moltíssim. Una crònica crua i realista de la multitudinària, paupèrrima i obligada migració de famílies nord-americanes al sud buscant guanyar-se la vida després de veure’s afectades per la Gran Depressió i el fenomen del Dust Bowl. L’adaptació al cinema de John Ford segurament es queda lluny de tota l’aflicció que transmet el llibre, però què voleu que us digui, la vaig disfrutar moltíssim també. En part perquè hi ha un genial Herny Fonda fent de working class hero i perquè l’aura decadent està perfectament reproduïda. Steinbeck va explicar en la novel·la la història de la família Joad intercalada amb capítols de contextualització historicosocial, que són imprescinidibles. El film aquí jugava amb desaventatge, i tampoc es va atrevir amb els moments més durs de la novel·la.

En resum, el que ja dèieu els enemics de les adaptacions: que molt millor el llibre, ¿no? Doncs no; ho repeteixo: el llibre és el llibre i la pel·lícula és la pel·lícula. Però us proposo una altra opció, i és que amb The Grapes of Wrath Steinbeck va ser cronista oficial de la història dels okies des de fora, però qui ho va viure tot des de dins amb la seva família va ser Woody Guthire, i així ho va explicar a Dust Bowl Ballads, una pel·lícula, una novel·la…, un disc! I què voleu que us digui, també el vaig disfrutar moltíssim. Clar que potser ara sí que pensareu que un disc i un llibre són diferents, però espero que algú sigui tan valent de dir allò de «el llibre bé, però el disc, el disc molt millor».

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada