Any: 2017
País: Espanya
Direcció: Carla Simón
Protagonistes: Laia Artigas, Bruna Cusí, Etna Campillo, David Verdaguer
La història de la Frida és la història d’un dol, però ella i les seves indumentàries dels noranta es van passejant pels paisatges i escenaris d’un poble de la Garrotxa com qui està de colònies. No tot són escenes de sol i mosquits, de gorgues i festes majors: les preguntes silencioses d’una nena de sis anys pel que fa a la mare, i el seu encaix en un sistema familiar trasbalsat, ho impregnen tot. La Frida habita l’estiu que recordarà per sempre i la gent que hi transita, amb una mirada preciosa però inquietant. Amb la contenció i la pena de qui es va emmotllant a una nova vida sense entendre’n les normes ni els perquès.
Potser sentiu pudor en pensar que és un relat autobiogràfic de la seva directora, Carla Simón, però no se m’acut millor debut que una pel·lícula tan delicada i honesta com aquesta.
Estiu 1993 no agradarà a Álex de la Iglesia perquè no hi ha acció, no “hi passen coses” tota l’estona; el que hi ha són plànols llargs i ben filmats envoltats d’un ambient reposat i rural que es degusta a poc a poc, especialment ara, a l’estiu.
