Ghostland

Any: 2018
País: Canadà
Direcció: Pascal Laugier 
Protagonistes: Crystal Reed, Anastasia Phillips, MylèneFarmer, Taylor Hickson, Emilia Jones, Rob Archer

Tot i que Ghostland comença amb un parell de citacions vàcues a l’obra d’H. P. Lovecraft, no espereu trobar-hi gaires similituds amb les publicacions de l’escriptor de Providence. Aquest inici no és més que un MacGuffin, un miratge que dóna pas a un slasher convencional.

No es pot dir que Pascal Laugier (Martyrs, 2008) no ho intenti. De fet, algunes premisses i girs que utilitza aporten frescor i fan que la trama no sigui tan tòpica. El principal problema és segurament que desvela les seves cartes a mitja partida, i un cop mostrat el gir argumental que ens tenia preparat, els tòpics i la buidor afloren.

Malvats poc carismàtics, ensurts previsibles i situacions forçades. L’infern creat per Laugier és massa semblant al d’un Rob Zombie descafeïnat. Ni prou contundent per esdevenir un nou referent per als fans del gènere ni prou ben lligat per constituir un thriller psicològic comercial sòlid. La seva millor definició seria la de film equidistant. Es deixa veure, però no es pot estar de contagiar certa fredor a l’espectador. Potser serà qüestió de veure-la amb anorac.