Green Room

0
121

Any: 2015
País: Estats Units
Direcció: Jeremy Saulnier
Protagonistes: Anton Yelchin, Imogen Poots, Alia Shawkat, Mark Webber, Taylor Tunes, Patrick Stewart

Quan comences a mirar Green Room  no saps si estàs davant d’una pel·lícula indie, una de terror adolescent o una gore, però realment clissar el gènere és el de menys. De fet, el millor és no saber-ho i deixar-se sorprendre. Té molta energia, no és previsible, cada diàleg està ben mesurat, i lliga tots els caps. En definitiva, la història de Jeremy Saulnier et manté sempre sempre en tensió. I això no és poca cosa.

El grup musical protagonista, The Ain’t Rights, és realment entranyable: quants grups deuen haver començat (o acabat) tocant així, en “bolos” impossibles i impensables, com en un bosc qualsevol d’Oregon…

Els joves protagonistes contraresten amb música la manada de skinheads uniformats a què “s’enfronten”, que et posen l’ai al cor en qualsevol moment. Saulnier es diverteix fent una crítica directa a la ridiculesa de les seves indumentàries, dels seus noms i, és clar, dels seus arguments (i, a més de ser una colla eminentment masclista, l’escenari de les seves reunions no pot ser més depriment). La banda que es queda atrapada entre la claustrofòbia i la pudor d’orina i de sectarisme és el millor de la pel·lícula. Les escenes més violentes o les converses més claustrofòbiques funcionen a la perfecció.

Aneu a veure-la, no us decebrà. Malauradament, no la trobareu a gaires sales, però us asseguro que val la pena. I encara que sigueu massa culturetes per anar a veure una pel·li de “sang i fetge”, penseu que hi trobareu connexions amb la política europea actual, amb l’americana, i…

Valoració: BONA
75

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.