It

Any: 2017
País: Estats Units
Direcció: Andrés Muschietti
Protagonistes: Bill Skarsgård, Jaeden Lieberher, Sophia Lillis, Finn Wolfhard, Wyatt Oleff, Jeremy Ray Taylor, Jack Dylan Grazer, Chosen Jacobs, Nicholas Hamilton

Daltònics, quàquers, detractors de les mascotes dels fast food, gent seriosa sense infància o porucs de mena, aquests dies tots teniu un motiu clar per no passar-vos per les sales de cinema: l’acolorit pallasso de It, en Pennywise, reapareix a la gran pantalla.

Si fa unes setmanes s’estrenava una versió simplista i barroera de The Dark Tower, aquesta setmana el senyor King té bastants més motius per estar satisfet. Aquest remake, clarament encarat a explotar l’èxit aconseguit per la minisèrie Stranger Things l’any passat, deixa un regust molt més agradable.

Aquí la història no és tractada com un simple attrezzo argumental. La minuciosa radiografia dels temors i preocupacions infantils que es fa i les subtrames que acompanyen els personatges, carregades d’amenaces més mundanes (algunes també més temibles que un pallasso psicòpata), doten la cinta d’un argument profund i d’una visió més pròxima al terrorífic món de l’escriptor.

Malgrat que el malvat clown, una versió circense de Freddy Krueger, acapara tots els cartells i el marxandatge, els vertaders protagonistes són els nens, una colla de preadolescents amb personalitats ben marcades que passen les vacances estivals durant els anys noranta en un poblet anomenat Derry, anant amb bici i vivint aventures. Nous amics, primers amors, conflictes amb els més grans…, hi ha moments en què es podria dir que les desaparicions i les visions terrorífiques són un a més a més.

Això sí, no us relaxeu excessivament, perquè el film no escatima en cruesa. Els nens són innocents, sí, però no intocables. No hi ha cuirasses morals. Aquí els infants no només s’espanten, sinó que sagnen, es fereixen i, si cal, potser moren i tot.

La pel·li és el que és: cinema de gènere (un terme quasi tan pejoratiu i descriptiu com el concepte «persona de color»). Però dins d’aquesta etiqueta trobem una producció de terror elegant i captivadora. Una petita rara avis tan difícil de trobar com un pallasso que faci gràcia. O que no faci por…