Any: 2020
País: Espanya
Direcció: Pedro Miralles
Protagonistes: Joan Sebastià Parera, Joan Gelabert Fil, Victor Riera, Marc Terrés, Pep Boix
En Golam s’ha absentat de Porto Cristo durant una temporada. En tornar, descobreix que una banda criminal ha convertit el seu estimat poble en un infern on regna l’anarquia. Ningú hi fa justícia. ¿Ningú…? Al més pur estil Charles Bronson a Death Wish (Michael Winner, 1974), en Golam, les seves ulleres amb doble visera i la seva pistola de matar malos han vingut a posar ordre.
Jostissi de carreró és una ambiciosa pel·lícula mallorquina que, igual que Turbo Kid (Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell, 2015), ha estat finançada per micromecenatge i serveix com a homenatge als divertiments dels anys 80 i 90. Això es tradueix en una bogeria plena de detalls que desborda imaginació i ganes de passar-s’ho bé i de fer-ho passar bé.
La frontera sociodialectal i el fet que vagi adreçada a un públic bastant concret no juguen a favor seu. Ara bé, jo, com a baleàric cinèfil i friqui nascut als 80, tinc la sort de ser pràcticament el públic ideal d’aquesta pel·li. Parlo, doncs, des de la meva condició no objectiva, quan dic que Jostissi de carreró «és mel».
Valoració: BONA
La frase: «Pareix mentida que dins d’una cosa tan petita hi càpiguen tants de seros i uns de maldat.»
El personatge: de tota la cavalcada d’esperpents que desfila pels carrerons de Porto Cristo, el que desprèn més carisma, noblesa i autenticitat i està a l’altura del seu nom és n’Espartaco Manowar (Pep Boix).
L’escena per al record: la persecució final. Com a persecució no hi ha gaire per on agafar-la, però quins plans, tu, quines vistes, quines postals; aquests drons fan la seva feina.
