Libre et assoupi (Libre, solo y sin pasta)

Any: 2014
País: França
Direcció: Benjamin Guedj
Protagonistes: Baptiste Lecaplain, Charlotte Le Bon, Félix Moati, Denis Podalydès

La traducció d’«assoupi» és «somnolent» o «letàrgic».

Aquesta és potser la millor descripció del protagonista de Libre et assoupi. No es tracta d’un ni-ni en el sentit més televisiu de personatge que ni fa ni deixa fer res; ell tan sols encamina tots els seus esforços (tot i la contradicció) a quedar-se mig letàrgic, “apalancat” perpètuament llegint o mirant pel·lis. Aquest estat és per ell la vida més fàcil, la més plena, i, per tant, la seva màxima aspiració.

És un personatge simpàtic, entre complex i senzill, genialment interpretat per Baptiste Lecaplain, la màgia del qual rau en el fet que tots ens hi podem veure reflectits en algun moment.

És veritat que el director i guionista Benjamin Guedj a vegades cau en una certa pedanteria citant Rousseau o Epicur (de fet, la mateixa cinta fa autocrítica d’això, comentant la imbecil·litat dels qui parlen utilitzant citacions cèlebres). I també és cert que a vegades es força a buscar una certa “moralina” un xic difosa. Però les petites metàfores visuals, l’originalitat d’algunes situacions, i la senzillesa d’uns diàlegs directes i quotidians que donen una sensació de proximitat amb l’espectador, fan de Libre et assoupi una cinta molt recomanable.

En resum, és una comèdia que té la condició de “lleugera” (no arriba ni a “gamberra” ni a “romàntica”, que semblen els dos grans subgèneres de les comèdies del segle XXI) i que, amb certa originalitat i amb un to actual, amaga (per a qui les hi vulgui buscar) reflexions un xic més profundes.

Un bon objectiu vital a curt termini, vaja.