Nocturnal Animals

0
200

Any: 2016
País: Estats Units
Direcció: Tom Ford
Protagonistes: Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Aaron Taylor-Johnson, Michael Shannon, Isla Fisher, Armie Hammer

Hi ha animals que s’emparen en la calma de la nit per córrer, volar, caçar i menjar. En canvi, n’hi ha d’altres que si poden es dediquen a meditar, a llegir, o a respirar de manera nerviosa mentre observen les ombres indefinides del seu voltant. Mussols, ratpenats, òlibes, teixons i esquirols voladors. Escriptors, galeristes, conductors, metges, i algun xèrif.

Tom Ford (A Single Man, 2009) dirigeix el seu segon llargmetratge amb ofici i confiança, narrant una història dins una història que juga tant amb la consciència de la protagonista, una lectora nocturna encarnada per la impecable Amy Adams, com amb les expectatives de l’espectador. Gràcies a la novel·la Tom and Susan d’Austin Wright, Ford condueix un thriller amb un inici sorpenent, magnètic, que mostra com la galerista Susan, acomodada en una vida luxosa i freda, es descobreix revivint el seu passat al costat d’un jove aspirant a escriptor (Jake Gyllenhall, que sempre tria bé els guions!). Com a secundaris, destaquen un turmentat Michael Shannon i un Aaron Taylor-Johnson simplement magnífic.

Nocturnal Animals juga també amb el dubte. Es pot conèixer algú únicament llegint el que escriu? Tot és autoficció? Si sagnes pintes sang, com en una biografia artística. Fa la sensació que en aquest film qui escriu sobre animals nocturns ha hagut necessàriament de viure la nit, gaudint-la o patint-la. I no entenc què pretén Ford, si vol que empatitzem amb un personatge o amb l’altre, però m’és exactament igual, perquè la narració que queda dins de l’embolcall, tan luxós i lluent, m’atrapa: hi ha el thriller en clau de western i, sobretot, la fluïdesa de la narració interior, que són els records de la protagonista, la seva visió del seu passat, de quan s’és jove i un es creu que sap qui és. Aquesta inserció del relat dins el relat, amb les seves ambigüitats i genialitats, fa curtes les quasi dues hores de pel·lícula en què l’art és omnipresent. Catàrtic i alliberador, l’art és també una manera d’exercir pressions, de venjar-se del passat, i fins i tot d’un mateix.

En definitiva, Ford presenta un film ple de contrastos entre la culpa i la rancúnia, entre aquell qui crea i aquell qui contempla o critica la creació. A Nocturnal Animals els extrems es toquen, per molt que intentin distanciar-se: cada escena transpira luxe i decadència, superficialitat i cruesa.

Valoració: UAU
90

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada