Okja

Any: 2017
País: Corea del Sud
Direcció: Bong Joon-ho
Protagonistes: Ahn Seo Hyun, Tilda Swinton, Jake Gyllenhaal, Paul Dano, Devon Bostick, Lily Collins, Steven Yeun, Daniel Henshall

Ara que és estiu, ve de gust viatjar i conèixer llocs nous. Però estigueu atents els que, com jo, tingueu una baixa capacitat d’atenció i un caràcter fàcilment persuasible; segurament sereu les víctimes perfectes dels màrquetings enganyosos i dels exotismes de pa sucat amb oli.

D’exemples vitals en tinc molts: he menjat pizzes congelades a Roma, he viatjat amb taxi il·legal per Londres, he begut cervesa espanyola a Berlín, i he comprat quincalla com si de producte artesà es tractés a Polònia (aquesta última és una granota de fusta que encara guardo al menjador com a recordatori).

El màrqueting enganyós i la utilització de falsos exotismes és el que trobareu també a Okja, el nou film del director coreà Bong Joon-ho (Snowpiercer o Mother).En ell, una poc escrupolosa multinacional, Mirando, organitza un concurs entre 26 criadors per criar una nova varietat de porc gegant descoberta a Xile. Els problemes per a ells sorgiran quan Mija, la néta d’un dels criadors, es negui a separar-se de la seva millor amiga, Okja, la porca que ha estat criant.

No és una pel·li per a tots els gustos. És exagerada i amb personatges interessants però molt gestuals i estridents. Molt pròxima a les cintes d’animació japonesa, tant argumentalment com estèticament. I, a més, tot i el punt de vista infantil, en cap moment s’escatima ni en cruesa ni en detalls escabrosos, cosa que la fa poc recomanable també per als més petits.

Ara bé, a la resta us encantarà. Imatges potents i captivadores i una trama amena que passa de la comèdia al drama o a l’acció amb facilitat. S’ha de reconèixer que Joon-ho sap captar i mantenir l’atenció de l’espectador com ningú.

La crítica ferotge que fa a la indústria càrnica pot ser vista com un al·legat veganista radical o un crit al consum responsable i ètic, tot i que inevitablement us farà reflexionar sobre els vostres hàbits alimentaris. Durant uns dies, si mengeu bistec, aquest us parlarà i posarà ullets.

Diversió, reflexió i emotivitat. És bastant més del que trobareu en qualsevol altra proposta estival, així que no deixeu que us l’expliquin; la nova producció de Netflix és de les que valen la pena.

Al final, la globalització ens absorbeix a tots, i, com amb la granota de fusta, el porc ja te’l poden vendre com a xilè, que segur que ve de Xina. O de Corea del Sud, en aquest cas.