Palm Springs

Atrapat en el temps 2

0
25

Any: 2020
País: Estats Units
Direcció: Max Barbakow
Protagonistes: Andy Samberg, Cristin Milioti

Fa anys que és sabut: els guionistes de comèdies romàntiques són capaços de qualsevol cosa per tal que els seus protagonistes aprenguin un parell de lliçons sobre la vida. En el cas que ens ocupa, a Andy Siara i Max Barbakow se’ls ha acudit, per al seu primer llargmetratge, donar un altre pas de rosca a la idea de Groundhog Day (Harold Ramis, 1993) i treure una mica més de suc a les possibilitats que ofereix la fantasia de reviure el mateix dia una vegada i una altra.

Així, encara que Palm Springs estigui formada per un refregit de situacions comunes i no mostri escrúpols a l’hora de mastegar i mastegar el missatge per a l’espectador, el cert és que amaga un parell de cartes més que interessants i que traspua unes ganes sanes de contagiar bon rotllo (mèrit que recau en gran part en la feina de la parella protagonista).

En resum, aquesta és una comèdia romàntica irreverent d’estiu de bucles temporals amb missatge nadalenc de creixement. Tot a la vegada. I, encara que sembli increïble, no decep en donar exactament el que promet. Resulta un entreteniment solvent, un refresc que va d’allò més bé als dies que estem passant…

Valoració: BONA
70

La frase: «El petit Joey està regant una caca de gos. És estrany. Però… és preciós.»

El personatge: en Roy (la presència de J. K. Simmons sempre s’agraeix).

L’escena per al record: la coreografia seductora d’en Nyles (Andy Samberg) a la boda.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.