Any: 2020
País: Hongria
Direcció: Péter Bergendy
Protagonistes: Viktor Klem, Fruzsina Hais
En Tomás té una relació molt propera amb la mort: no només ha tornat a la vida després d’haver estat assassinat a la Gran Guerra, sinó que després es dedica a fer fotografies post mortem (és a dir, a arreglar i fotografiar cadàvers perquè els seus familiars en puguin conservar un record). N’Anna, una nena que en Tomás recorda de les visions que va tenir mentre estava mort, li demanarà que l’acompanyi al seu poble, un poble que en la postguerra ha quedat mig buit, és a dir, mig ple de fantasmes.
I és una llàstima que, partint d’una premissa tan suggeridora, passada la introducció el director esculli un camí tan desafortunat per desencadenar la trama… El desenvolupament de Post Mortem resulta feixuc i barroer, i quan arribem al darrer acte, quan creuem del tot la frontera del sobrenatural, els esperpèntics efectes visuals rematen aquesta suposada pel·lícula de terror (l’anunciada primera pel·li de terror hongaresa) transformant-la en una comèdia de vergonya aliena.
Imagino que algun sentit ha de tenir el que passa a Post Mortem, algun missatge hi ha d’haver, però em sembla tan absurd el que passa i em sembla tan absurda la manera com passa, que tampoc em convida a de donar-hi més voltes. S’hauria d’haver quedat en drama de postguerra.
