Any: 2015
País: Canadà
Direcció: Atom Egoyan
Protagonistes: Christopher Plummer, Dean Norris, Martin Landau, Henry Czerny
Supervivents, demència, instruccions, venjança.
Normalment, abans d’entrar en una sala de cine m’informo una mica sobre la pel·lícula (de què va la història, de quin gènere és, si se’n parla bé), no solc arriscar. Però amb Remember ho he fet, només perquè ja havia vist algunes altres pel·lícules d’Atom Egoyan i perquè sabia que Christopher Plummer faria un paperàs. Semblava que havia de ser una pel·lícula sobre l’Alzheimer, perquè el cartell era en blanc i negre i hi sortia un vell, però, ep, ¡un vell amb una pistola! Ja suposava que no seria com Hobo with a Shotgun (Jason Eisener, 2007), però prometia.
Tot i que inevitablement recordi (hehe!) a Memento (Christopher Nolan, 2000), Remember té prou trets diferenciadors per considerar-se també una pel·lícula original, única. Té un embolcall realista (amb personatges convincents i diàlegs naturals, gens grandiloqüents), conté un missatge molt clar i presenta un desenvolupament força previsible, però si us deixeu portar al ritme que us proposa Egoyan, ja veureu com la tensió i la curiositat no deixaran d’acompanyar-vos, junt amb el patiment del protagonista, fins al clímax final. I, quan acabi, possiblement tindreu ganes d’aplaudir.
Alguns diran que no n’hi ha per tant, que es veu venir, que és efectista, bla, bla, bla… Remember ha rebut crítiques irregulars i està passant bastant desapercebuda en cartellera, cosa que una pel·lícula d’aquest nivell no mereix. Animeu-vos a veure-la i comproveu si m’equivoco.
Valoració: UAU
La frase: «A vegades surto aquí i dic el meu nom. Parlo amb mi mateix. Em recordo a mi mateix qui era. És l’única manera de saber que vaig existir abans de convertir-me en qui sóc ara.»
El personatge: en Max.
L’escena per al record: dins la casa d’en John i n’Eva.
