Any: 2016
País: Estats Units, França
Direcció: Christophe Deroo
Protagonista: Rusty Joiner
Calor, exteriors infinits, interiors claustrofòbics, sang, ¿WTF?
En Sam és un venedor ambulant que busca clients travessant el desert de Mojave com qui volta pel no-res. Ningú li obre la porta, i no aconsegueix veure ni un sol client de cap de les maneres. Sembla que tothom s’amaga d’ell. Però no serà exactament així; per alguna raó, també hi haurà qui el persegueixi…
Estem en un món “premòbils”, cosa que fa que el viatge d’en Sam sigui més frustrant encara: no pot fer contacte amb ningú, ni tan sols a través del telèfon. Deixa les seves targetes de visita, deixa missatges als contestadors automàtics des de cabines telefòniques, però mai ningú li respondrà. El seu únic “contacte” amb el món és un programa de ràdio que recull les queixes i indignacions dels oients.
El desert, una llum misteriosa al cel, missatges intimidatoris al “busca”, un ós de peluix, un programa de ràdio, música electrònica, màscares… Christophe Deroo ens convida a anar recollint peces i peces d’un trencaclosques tens, pertorbador, violent i també paranoic. Són peces d’una bellesa inquietant, que sempre et deixen amb ganes d’anar a per la següent, però quan col·loquis la darrera t’adonaràs que, per completar el quadre, te’n falten més que no pas n’has recollit. La qual cosa també significa que podries haver encaixat d’una altra manera les que ja tenies…
No tinc mania a les històries amb lliure interpretació, però Sam Was Here acaba trepitjant la línia (sense arribar a traspassar la frontera delirant del pitjor David Lynch). Amb la seva primera pel·lícula, Deroo demostra que et sap atrapar, però el final que proposa, tot i que no estigui gens malament, decep una mica, més que res perquè amb cada passa que donava t’estava fent esperar un desenllaç més potent.
