Shin Godzilla

Any: 2016
País: Japó
Direcció: Hideaki Anno i Shinji Higuchi
Protagonistes: Hiroki Hasegawa, Satomi Ishihara, Hideki Akasaka, Yutaka Takenouchi

(Avís: si teniu algun prejudici especial contra els dinosaures gegants o els japonesos sobreactuant, aquesta no és la vostra pel·lícula.)

¿Com s’aborda una situació de crisi que no podies imaginar que arribés a existir? Hi ha dues opcions: trobar algú honrat i ben plantat que amb molt d’esforç i més cops de sort aconsegueixi treure’t les castanyes del foc, o bé acordar un pla d’acció polític mitjançant reunions i gabinets de crisi. Tenim la visió americana, individualista, de la societat dels herois, o la japonesa, del col·lectiu, dels protocols i les formes.

Veiem un monstre radioactiu amenaçant un país (i el món sencer), però la maquinària per fer-hi front es mou indoors, i això és el que Hideaki Anno (veterà autor d’Evangelion) ens descriu amb pèls i senyals i una agilitat excepcional. Shin Godzilla ens proposa una narració coral que comença sense floritures i no perd el temps en històries secundàries: apareix un monstre que ataca el centre neuràlgic del Japó i tothom es mobilitza per escapar-ne i per fer-hi front. No ens importen els traumes personals de cap dels personatges que ens van presentant, sinó el paper concret que tenen en la crisi, per petit que sigui. No hi ha temps per a bons i dolents; només veiem un país i un monstre que es troben, cadascun a la seva manera, contra les cordes.

Epicitat i sentit de l’humor combinen a la perfecció en les notes tradicionals de la banda sonora, en l’aparença retro del monstre, en els escenaris burocràtics i en les tenses decisions polítiques. És cine de catàstrofes ben fet, un producte difícil de trobar a les sales de cine.

Álex de la Iglesia, com que sabem que parles català i ets lector habitual de Cinequanon.cat, aquí tens una idea: seria divertit veure una pel·lícula sobre com s’enfrontaria Espanya al seu propi Godzilla (i més interessant, potser, seria veure com seria el nostre “monstre” equivalent). En comparació, Shin Godzilla, en lloc de ser una sàtira, es convertiria en un manual de com s’ha d’actuar. Almenys al Japó tothom es posa d’acord sense discutir i manté la compostura.