Dilili à Paris

Any: 2018
País: França
Direcció: Michel Ocelot
Protagonistes: Prunelle Charles-Ambron, Enzo Ratsito, Natalie Dessay

Marie Curie, Marcel Proust, Sarah Bernhardt, Claude Debussy, Camille Claudel, Toulouse-Lautrec… Tots aquests i molts més, els trobareu en la nova pel·lícula de Michel Ocelot (Kirikou et la sorcière, 1998), una elaborada producció amb dos clars objectius de perfil pedagògic.

Per una banda, el de retratar didàcticament París en un dels seus moments més atractius artísticament, culturalment i científicament. Una ciutat bulliciosa i repleta d’històriques celebritats i grans eminències que se’ns presentaran de forma quantiosa, però ordenada, en breus passatges. Tota una guia detallada de carrers i de personalitats condensada en hora i mitja de metratge.

I per l’altra, l’objectiu d’impregnar en un conte de misteri lleuger uns marcats valors feministes i de diversitat cultural. Parteix d’un relat detectivesc que investiga uns misteriosos raptes de nenes per, amb bons modals però amb fermesa, acabar empoderant i reivindicant algunes de les figures femenines de l’època.

Pensant-ho bé, potser hi podríem trobar un tercer objectiu, un de més artístic: un intent per part del director d’afegir a la seva singular animació colorista habitual una certa tridimensionalitat, sense perdre’s en els excessos de l’animació per ordinador ni deixant de banda la seva estampa personal.

Per aconseguir-ho, Ocelot i el seu equip aguditzen l’enginy i incrusten en els dibuixos fotografies reals dels carrers i monuments de Paris, un mètode que, tot i que aporta un resultat desigual segons l’emplaçament, magnifica encara més la peculiaritat de l’animació.

No se m’acut una manera més elegant per descobrir el París de la “bella època” que muntats en el carretó de l’Orel i en companyia de la decidida Dilili, la nena vinguda de Nova Caledònia. Com ja descobrireu, en el tricicle del jove repartidor hi caben tant nens com adults.