Split

Una gran riquesa interior

0
44

Any: 2016
País: Estats Units
Direcció: M. Night Shyamalan
Protagonistes: James McAvoy, Anya Taylor Joy, Betty Buckley

Avui per dinar he menjat tofu. No és habitual en mi. No sóc ni vegetarià ni gaire neuròtic del menjar sa. Tampoc és que sigui defensor a ultrança d’una dieta carnívora. Senzillament corria per la nevera i em venia de gust.

Si hi hagués més història darrere d’aquesta anècdota, si aquest caprici ocasional sovintegés més, si quan mengés el tofu el meu caràcter i la meva actitud canviessin, si en aquell moment la meva psique respongués a un altre nom…, llavors segurament tindria un trastorn múltiple de personalitat.

A Split el director i guionista Shyamalan ens posa en la pell d’en Kevin, un home en el cos del qual conviuen 23 personalitats. Com sempre que s’aborda aquesta patologia en la gran pantalla (Psycho, Fight Club o Identity en són exemples), coexisteixen personalitats molt innocents i benignes amb d’altres més autoritàries o directament malvades. Una d’aquestes últimes és la que porta Kevin a segrestar i retenir tres adolescents.

Ara sí, Shyamalan torna als seus orígens. Jugant amb les inquietuds i el suspens que generen els continus debats entre les diferents personalitats d’en Kevin, en certa manera recupera la tensió constant de cintes com The Sixth Sense o Unbreakable.

Tot gira al voltant d’en Kevin, que és un personatge fascinant, amb un MacAvoy desbocat i irreconeixible. A mesura que avança la trama l’anem descobrint a través de les noies captives, de la seva psiquiatra o de les pugnes internes de les seves pròpies personalitats.

El colofó el posa un final marca de la casa. Un gir força bèstia del qual ens han anat avisant indirectament durant tot el metratge, i una menció final a un altre film, que li dóna a la cinta una profunditat més àmplia de la que ja de per si tenia.

Més que gust de tofu, el nou treball del director hindú és un retorn a les aromes dels plats de l’àvia. Tota una satisfacció per als seus fans o per a qualsevol cinèfil ocasional.

Valoració
80

Té un aire de...

Identity (2003) + Devil (2010) + Psycho (1960)

User Review
0 (0 votes)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada