Swiss Army Man

¿Pollastre amb una politja o cadàver putrefacte?

0
124

Any: 2016
País: Estats Units
Direcció: Daniel Scheinert, Dan Kwan
Protagonistes: Paul Dano, Daniel Radcliffe, Mary Elizabeth Winstead

Tinc uns amics que fa cosa d’un any van decidir adoptar en Nulty, un basset. Un basset dels de bé, un dels de hound. Malauradament, darrere un posat molt elegant, van descobrir que el gos tenia artrosi, leshmaniosi, alitosi i tots els “osi” possibles.

Va ser dur i van passar-ho malament, però l’experiència els ha tornat experts en malalties canines. Gràcies a això, han obert una acadèmia per a gossos mutants, perquè utilitzin els seus poders per fer el bé. Inclús estan pactant un biopic dirigit per Bryan Singer i amb Idris Elba fent de dolent.

Veig un clar paral·lelisme entre la història del gos dels meus amics i la que s’explica a Swiss Army Man, el primer llargmetratge dels irreverents Dan Kwan i Daniel Scheinert (els Daniels) en què l’humor negre i el surrealisme escatològic són el punt de partida d’un entramat molt més complex i profund.

La historia és la d’un nàufrag que es troba un cadàver. Tot i semblar d’entrada un descobriment poc esperançador en una illa deserta, ràpidament li troba un seguit d’utilitats sorprenents i a priori impensables. El cadàver passa a ser un calaix de sastre per la supervivència del nostre malaurat nàufrag, en Hank, que com el mateix títol indica, passa a utilitzar-lo com una gran navalla suïssa humana.

La màgia d’aquesta cinta indie rau en una originalitat argumental incessant. La seva trama exagerada i els seus singulars diàlegs són tan heterogenis que fan que, amb una naturalitat sorprenent, el film passi de situacions d’autèntica comèdia “gamberra” i obscena a moments de drama sensible i humà amb alta càrrega emotiva.

Si bé el guió i l’ambientació són les seves pedres angulars, part dels èxits aconseguits (a Sundance va guanyar el premi al millor director i a Sitges el de millor pel·lícula) recauen també en la parella protagonista: un cadavèric Daniel Radcliffe, que explota amb èxit el seu registre cada cop més desvergonyit (com ja es va poder comprovar a Horns), i sobretot un immens Paul Dano, que eleva el seu personatge a la categoria de memorable.

És cert que Swiss Army Man requereix ser vista sense molts complexes inicials, però crec que tothom qui sigui capaç d’encarar-la sense aquests prejudicis es trobarà amb un dels espectacles més interessants i gaudibles que ha pogut donar últimament la indústria cinematogràfica.

Finalment, com ja deveu suposar, el mort no només és útil com a mer objecte multiusos. És alhora un company d’aventures, un psicòleg, un alumne ingenu, un guia espiritual o un millor amic. Vaja, és un Nulty en potència.

Valoració: BONA
85

Té un aire de...

Weekend at Bernie’s (1989) + El cadáver de Anna Fritz (2015) + Crimen ferpecto (2004)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada