Teddy

Any: 2020
País: França
Direcció: Ludovic Boukherma, Zoran Boukherma
Protagonistes: Anthony Bajon, Christine Gautier

Antigament el mite de l’home llop representava les pulsions salvatges de l’home, de la bèstia que tots tenim a dins i que intentem amagar i disfressar per poder viure en societat. Modernament, però, la licantropia s’ha reciclat com a al·legoria dels canvis hormonals de l’adolescència i postadolescència (cosa que en realitat no dista tant dels actes irracionals i instintius).

En aquest terreny, Teddy no descobreix res de nou: ens parla de la transformació progressiva de l’humà en bèstia a través d’una successió d’episodis relacionats amb els somnis, els instints, la gana de carn crua, l’amnèsia, etc. Encara que no sigui original en l’estructura, el seu atractiu principal és que entremescla tot això amb una corrosiva crítica a la societat, a les tradicions, als joves i a tantes altres coses a les quals basta posar un mirall al davant per veure com de ridícules arriben a ser.

És una pel·lícula amb una factura tècnica polida, un bon ús de la música, plans juganers i un gran repartiment, però on brilla especialment és en la seva capacitat per aconseguir la reacció de l’espectador quan s’ho proposa, ja sigui una reacció de fàstic, còmica o de tensió.

El pressupost limitat de la producció només es fa notar en el darrer acte, i no permet a Teddy oferir un final a l’altura de les expectatives generades. Tot i això, estem davant una aproximació al personatge de l’home llop que sobresurt amb facilitat per damunt de la mitjana a què ens tenen acostumats les seves adaptacions cinematogràfiques.