The Dead Don’t Die (Los muertos no mueren)

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Jim Jarmusch
Protagonistes: Adam Driver, Bill Murray, Tilda Swinton, Selena Gomez, Cloë Sevigny, Steve Buscemi, Iggy Pop, Tom Waits, Danny Glover, RZA, Caleb Landry Jones

Les seves pel·lícules poden contenir vampirs, extraterrestres, trols, minotaures o les més estranyes criatures. Però cap d’aquests éssers és capaç d’arrabassar la ben guanyada aura de prestigi que acompanya els directors indies de culte… ¿Cap? Bé, hi ha un irreductible grup de monstres prou cafres per despullar el més “gafapasta” dels directors: parlem, evidentment, dels zombis.

Monotemàtics, putrefactes, poc eloqüents, redundants… No disposen de cap mena d’al·licient que els pugui salvar de la vulgaritat i la seva miserable existència no és més que una contínua autoparòdia impossible de refinar.

Doncs bé, Jim Jarmusch, un d’aquests eterns modernets del cinema independent, s’ha proposat demostrar-nos el contrari, i per fer-ho ens vol convidar a tots a una gran barbacoa plena dels seus il·lustres amics. Un festí zombi dels bons, amb poca sang (sembla que al director li agrada l’entrecot molt fet) però molta carn. ¿Serà capaç de fer el miracle? ¿Podrà unir culturetes i fans de la sèrie B en una única tribu?

Desenganyem-nos, la resposta és un rotund no. Ara bé, això no treu que The Dead Don’t Die sigui una pel·lícula curiosament divertida, amb un original component de crítica social i política, i que estranyament recordi a algunes de les millors produccions de George A. Romero.

Amb fotogrames estilitzats i un nodrit elenc d’actors realment entregats, les mancances del film les trobem més aviat en la seva essència. El personal ritme pausat del director i el curiós teatre de l’absurd que munta no acaben de trobar el to dins d’aquest gènere, i les seves habituals subtileses s’acaben perdent en metàfores barroeres o massa evidents.

Sigui com sigui, per al record quedaran uns zombis que comparteixen la seva profunda atracció compulsiva per les vísceres amb el romanent de la seva obsessió en vida (cafè, wifi, còmics…). Seguint aquesta estela, en cas d’infecció, espero trobar-me més d’un cadàver glorificant propostes com aquesta al crit de «¡Ci-ne-ma, ci-ne-maaa!».