The Florida Project

Any: 2017
País: Estats Units
Direcció: Sean Baker
Protagonistes: Brooklynn Prince, Bria Vinaite, Willem Dafoe, Valeria Cotto, Mela Murder

Des de fa un cert temps tinc la sensació que proliferen les cintes amb l’estiu com a rerefons temàtic. Potser és pel fred o per la sobredosi informativa actual, però la idealització dels períodes càlids i les bonances vacacionals semblen estar a flor de pell en la indústria cinematogràfica.

Com a nou exemple, tot i que potser no tan idíl·lic, tenim aquest relat estival, The Florida Project.

A les proximitats de Disneyworld, en un paisatge infantilment bucòlic amb cases rosa, castells de princesa i locals amb màgia, habiten famílies desestructurades, personatges marginals i gent en precarietat. Un marc en el qual la Monee, una nena de set anys (l’autèntica princesa del film), viu les seves aventures estivals. Unes vivències molt diferents de les dels nens que vénen a divertir-se al parc.

Amb esperit marcadament moralista, ens trobem davant d’un retrat indie amb tots els ets, uts i tòpics que això comporta. Una Estiu  1993 (Carla Simón, 2017) a l’americana, menys angelada, que canvia la calidesa i la nostàlgia per decadència i denúncia.

Un discurs auster i pròxim al documental que realça la tendresa i la naturalitat d’uns personatges atrapats pel seu destí. No espereu cap història de superació; aquesta és una panoràmica crua i un pèl reiterativa del costat fosc de la societat americana.

Cinema crític i reivindicatiu per desacaramel·litzar estius als nens que vulguin anar a algun parc d’atraccions. O, més aviat, als pares que els hi vulguin dur.