The Great Wall

Sí, és tan dolenta com semblava

0
139

Any: 2016
País: Xina i Estats Units
Direcció: Zhang Yimou
Protagonistes: Matt Damon, Tian Jing, Pedro Pascal, Willem Dafoe, Andy Lau

Gran muralla, heroi foraster, fletxes a càmera lenta, colors, intranscendència total.

Fins ara Zhang Yimou ens havia ensenyat diferents tipus d’èpica: la cal·ligràfica a Hero (2002), la d’espionatge a House of Flying Daggers (2004), o la tràgica a Curse of the Golden Flower (2006). Aquesta vegada ho intenta amb la mítica.

The Great Wall es pren la molèstia de deixar-te clar, per escrit, des del principi, que el que veuràs és una llegenda que s’han inventat els guionistes, amb la qual cosa sembla demanar-te que et deslliuris de qualsevol prejudici i acceptis el joc. No tinc res en contra d’aquesta premissa, però tot té un límit, la veritat.

Per algun motiu, esperava més que una Cowboys & Aliens (Jon Favreau, 2008) ambintada a la Xina, amb militars honorables en lloc de vaquers antipàtics. La història, conduïda pel típic ordre d’esdeveniments de Hollywood, podria haver-la firmat qualsevol adolescent.

L’atractiu és que té els colors, efectes especials i coreografies típics de Zhang Yimou, però el seu toc intimista desapareix, junt amb l’interès per una història previsible i sense gràcia sostinguda per l’actuació de pal somrient que ens “regala” Matt Damon. Ni tan sols Yimou s’hi esforça més del que li exigeix el contracte, i es mostra rutinari, limitant-se a repetir els seus efectes marca de la casa, sense innovar ni un pèl.

En conclusió, la poesia visual de Zhang Yimou és derrotada, sotmesa, per un guió de Hollywood. Almenys el resultat no és avorrit. Ara bé, si se us passa pel cap veure-la, plantegeu-vos aprofitar millor el temps revisitant qualsevol altra pel·lícula del director.

Valoració: PÈRDUA DE TEMPS
40

El personatge: el soldat jove i inexpert. És el xinès menys destre de la pel·lícula, però també l’únic que sense saber anglès és capaç d’entendre el que li diu el personatge de Matt Damon.

L’escena per al record: pensava que ja s’havia superat el tòpic, però no: si hi ha un personatge espanyol, se li ha de donar una manta vermella i se l’ha de fer jugar als toreros amb un monstre.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada