Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Jordan Downey
Protagonista: Christopher Rygh
Cinequanon.cat va ser a l’estrena mundial de The Head Hunter.
«Un guerrer recorre indrets salvatges muntat a cavall, perseguint el monstre que va assassinar la seva filla. La seva set de venjança és la força motriu d’una pel·lícula construïda amb molt pocs elements, minimalista i èpica alhora, en què la fantasia i l’horror troben les seves encarnacions més físiques i cruentes.»
Aquesta és la sinopsi oficial de la pel·lícula. Ara, el que nosaltres hi vam veure no va ser tan èpic. The Head Hunter ensenya el que fa un caçamonstres quan no està caçant monstres, és a dir, una monòtona successió d’escenes en què el protagonista entra a casa, es recupera, surt de casa, i repeteix.
Vol ser de fantasia i terror, però no transmet ni una cosa ni l’altra. Vol suggerir un món molt ric més enllà del que se’t mostra, però tampoc aconsegueix generar interès.
Una llàstima, perquè és la primera pel·lícula “seriosa” del director i es nota que l’equip hi ha posat ganes: la producció és decent, han trobat bones localitzacions, el protagonista s’hi escarrassa… Però la falta de recursos i un allargat guió per a curtmetratge passen factura.
Valoració: PÈRDUA DE TEMPS
La frase: només en recordo una: «Booodyyyy…».
El personatge: la barba del protagonista; està tan ben retallada que sembla postissa.
L’escena per al record: l’única baralla que es veu, per ridícula (sap greu dir-ho).
