País: Estats Units
Any: 2016
Direcció: Jon Favreau
Protagonistes: Neel Sethi, Ben Kingsley, Bill Murray, Idris Elba, Lupita Nyong’o
Cadell humà, adopcions, llei de la jungla, mel, Flor Roja, algun deus ex machina excessiu.
¿Era necessari un remake del clàssic The Jungle Book (Wolfgang Reitherman, 1967)? Potser no, però s’ha de reconèixer que l’antiga pel·lícula s’ha quedat bastant desfasada. ¿Val la pena anar al cine a veure’l? Depèn: si no us importa “conèixer” la història que us contaran i us ve de gust revisitar-la en un format actualitzat, sí, sens dubte, perquè supera considerablement el clàssic pel que fa a magnetisme visual, guió i ritme. Tot i la maledicció dels nens actors (el fet que Mowgli sigui de carn i ossos li fa perdre expressivitat i naturalitat), difícilment es podria haver obtingut un resultat més satisfactori, tenint en compte la premissa de què parteix (refer amb els mitjans moderns i en acció real un dels clàssics més representatius de Disney).
La direcció és elegant i no s’acomoda en l’abús reiterat dels mateixos efectes a l’hora de, per exemple, presentar-nos els personatges o “sorprendre’ns” amb perills sobtats. A més, aconsegueix unes quantes imatges poderoses. És la millor feina que ha fet fins al moment Jon Favreau com a director.
Tenia l’esperança que s’estalviarien les cançons. I, tot i que reconec que la de Baloo sí que té sentit dins la història, la del rei Louie no podia estar més ficada amb calçador. Per cert, sembla que l’han volgut convertir en un homenatge al rei goblin de The Hobbit: An Unexpected Journey (Peter Jackson, 2012).
La pel·lícula s’esforça per mostrar el nivell de violència just perquè la jungla no sembli falsa i alhora es pugui vendre al públic infantil. Això és un gran mèrit, no hi podem tenir res en contra; tots sabem que, si volem veure una selva realista i violenta, anirem a buscar un documental de TV2, no una pel·lícula Disney.
Aquesta versió també intenta, és clar, ser més fosca que la seva predecessora, i col·loca totes les peces per donar un gir prou interessant a la història…, però al final no s’atreveix a fer-ho. I és una autèntica llàstima. Almenys després vénen els crèdits finals, i he de dir que m’han semblat una delícia.
Valoració: BONA
La frase: «A vegades les regles estan fetes per…, bé, no necessàriament per trencar-les, però sí per passar-les per alt. I, sens dubte, per reinterpretar-les, ¿no ho trobes?»
El personatge: crec que Baloo és qui surt guanyant més en aquesta reelaboració.
L’escena per al record: la “gollumesca” escena de Kaa.
