The Perfection (La perfección)

Any: 2019
País: Estats Units
Direcció: Richard Shepard
Protagonistes: Allison Williams, Logan Browning, Alaina Huffman, Steven Weber

Rigor, constància, patiment i gran autocontrol. Les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, els 12 mesos de l’any.

Ja en pel·lícules com ara Black Swan (Darren Aronofsky, 2010) o Whiplash (Damien Chazelle, 2014), el setè art ens ha advertit que, més enllà de tota habilitat divina o genètica, l’èxit i el reconeixement en les diferents arts musicals clàssiques va molt sovint lligat a un pensament obsessiu i a una disciplina espartana.

Doncs bé, a The Perfection es va un pas més enllà, i tota aquesta sinistra obsessió és reconduïda per muntar un thriller hiperbòlic carregat de girs, en què el retrobament de dues de les millors violoncel·listes, passat i present del virtuosisme musical, no és sinó la punta d’iceberg d’una pèrfida història de venjança al més pur estil Oldboy (Park Chan-wook, 2003).

La coherent temprança i la continguda tensió inicial vira inesperadament cap a un interessant i polèmic salvatgisme, amb fantàstics moments sorprenents que es combinen amb situacions resoltes de manera abrupta (és difícil trobar convincents respostes a tant efectisme visual), cosa que situa la pel·lícula a mig camí entre el thriller psicològic convencional i una reeixida sèrie B.

The Perfection és un remarcable pastitx de tensió i velat humor negre, i en ell Shepard inclús troba temps per barrejar certes reminiscències tarantinianes: de ben segur que elements com la segmentació per capítols, el caràcter venjatiu de la protagonista o,  més descaradament, el clàssic pla des del maleter són detallets que no passaran desapercebuts als nombrosos fans del director de Knoxville.

Anem al gra: ¿on se situa The Perfection dins la qualitativament extremista oferta cinematogràfica de Netflix? Doncs molt segurament en algun punt entre l’animadversió dels amants de la bona música clàssica i els sonors aplaudiments dels qui gaudeixen d’un concert cervesa en mà.