Any: 2020
País: Regne Unit
Direcció: Mitch Jenkins
Protagonistes: Tom Burke, Roger Ashton-Griffiths, Siobhan Hewlett, Alan Moore, Eric Lampaert, Daniel Tuite, Robert Goodman, Ethan Rouse, Gayle Richardson
Els universos sorgits de la ment d’Alan Moore resulten increïblement genuïns, i la seva constant mescla de gèneres, visions, personatges i situacions fan d’ell un creador irrepetible. Sabent això, és impossible predir cap on pot derivar la seva imaginació quan aquesta es barreja amb l’adoració que professa des de petit a la seva ciutat natal, Northampton. Doncs bé, la resposta a tot aquest batibull la trobem a The Show.
Bé, com sempre, amb Alan Moore res és tan senzill; de fet, The Show és la seqüela d’una primera aproximació a aquest univers: hi ha un primer llargmetratge, Showpieces, i uns curtmetratges previs, tots ells de mal trobar en el nostre país, que tenen com a denominador comú Northampton i una mena de mitologia creada al seu voltant.
La pel·lícula de Mitch Jenkins (director, amic i incitador de Moore en tots aquests projectes) esdevé tan eclèctica com es podia esperar: desmunta diversos gèneres, fa desfilar personatges inclassificables i juga amb esmolats diàlegs surrealistes. Menció especial es mereixen els minuts d’or que ens ofereix Frank Metertton, l’alter ego titellaire de Moore a la pantalla (interpretat per ell mateix).
Dues realitats paral·leles convergeixen: una Northampton real on té lloc una investigació per part del protagonista, i una altra d’onírica, una mena de món dels somnis poblat per personatges encara més estranys.
Radical i esbojarrada, The Show potser decau en ritme un xic cap al final, però tot i això el potencial del darrer deliri de Moore obre la porta a un món narratiu immens (com ens té acostumats l’autor). ¿Serà aquest Northampton el bressol de futures llòbregues històries?
Valoració: BONA
Té un aire de...
Beetlejuice (1988) + Sin City (2005) + Under the Silver Lake (2018)
