Warcraft: The Beginning (Warcraft: El Origen)

Any: 2016
País: Estats Units
Direcció: Duncan Jones
Protagonistes: Travis Fimmel, Toby Kebbell, Paula Patton, Ben Schnetzer, Ben Foster, Dominic Cooper, Daniel Wu

Orcs, humans, llums verdes, llums blaves, guerra.

D’una banda tenim un director que va arrancar molt fort amb Moon (2009) i va entrar decentment a la lliga dels blockbusters amb Source Code (2011). Ell mateix es responsabilitza del guió, acompanyat de Charles Leavitt, l’autor del llibret de, per exemple, Blood Diamond (Edward Zwick, 2006). D’altra banda tenim un grup d’actors bastant interessant que hauria de ser prou competent per aguantar una pel·lícula com aquesta: Travis Fimmel, el carismàtic protagonista de la sèrie Vikings (Michael Hirst, 2013-2016…); Toby Kebbell, un autèntic rocknrolla que també haureu vist digitalitzat com a Koba, el simi malvat de Dawn of the Planet of the Apes (Matt Reeves, 2014); Paula Patton, una actriu que ja havia tingut algun paper físic, com el de Mission: Impossible: Ghost Protocol (Brad Bird: 2011); Ben Schnetzer, el jove activista homosexual que mobilitzava tota la trama de Pride (Matthew Warchus, 2014); Ben Foster, que potser recordareu de la sèrie Six Feet Under (Alan Ball, 2001-2005) com el penjat amic de na Claire Fisher, i que a més ara podeu veure també fent de Lance Armstrong a The Program (Stephen Frears, 2015); o Dominic Cooper, que ha participat en tot tipus de pel·lícules (An Education, 2009; Tamara Drew, 2010; Captain America: The First Avenger, 2011; Abraham Lincoln: Vampire Hunter, 2012; Dead Man Down, 2013). Al darrere hi ha un equip tècnic i artístic (Industrial Light & Magic, la companyia de George Lucas) amb la missió de portar els avenços en efectes visuals a un altre nivell. A dalt de tot hi ha tres productores amb visió i experiència suficients per assegurar un producte de qualitat (les seqüències cinemàtiques de Blizzard per als videojocs de Warcraft ja eren curtmetratges de primera categoria). I la base sobre la qual es treballa és un univers que podria competir d’igual a igual amb el d’altres grans èxits de taquilla com els de Lord of the Rings, Star Wars o la Marvel. Si tenim tots aquests elements, ¿què pot fallar?

Warcraft: The Beginning falla en el més bàsic, precisament en el que semblava que era el motiu pel qual es feia aquesta pel·lícula: en lloc d’aprofitar-la per apropar l’univers de Warcraft a tothom, han fet una història en què es deixen moltes coses sense explicar o les expliquen de forma poc clara, de manera que només els fans l’entendran del tot. I la proliferació de noms estranys tampoc ajuda els no iniciats a entrar-hi. A més, el conflicte vol ser tan èpic i tan “a l’engròs”, que a l’hora de la veritat no aconsegueix implicar-te amb els personatges, no t’afecta el que els pugui passar.

A veure, tampoc és que el guió sigui nefast, però una producció tan ambiciosa mereixia més. No aconsegueix contagiar l’entusiasme dels seus creadors. I el que és pitjor: tampoc aconsegueix generar prou interès.

Pel que fa als actors no digitals, Fimmel és qui compleix millor, però a la resta els falta carisma i presència (especialment als mags, Schnetzer i Foster). Els orcs aproven amb nota tots, però part del mèrit se l’han d’emportar els efectes digitals.

Perquè els efectes digitals són el punt fort indiscutible de Warcraft. Especialment els orcs i tot el que els envolta és senzillament espectacular. S’ha de veure; el preu de l’entrada val la pena només per això. Però hi ha un problema: massa informació visual no fa bona parella amb massa moviments de càmera. Són tan primmirats amb els detalls que enmig de l’escena no tens temps d’apreciar-los, i a vegades els arbres no et deixen veure el bosc. La pel·lícula, doncs, es boicoteja a si mateixa amb la seva millor arma.

I Warcraft: The Begginning també coixeja en el muntatge: és irregular, amb transicions entre escenes mal filades, trossos que es fan llargs en el darrer terç, i un final abrupte, precipitat, com si acabés la crítica així.