Widows

Sympathy for Vengeance Ladies

0
65
Image from the movie Widows (2018)

Any: 2018
País: Regne Unit
Direcció: Steve McQueen
Protagonistes: Viola Davis, Michelle Rodriguez, Elizabeth Debicki, Cynthia Erivo, Colin Farrell, Brian Tyree Henry, Daniel Kaluuya, Robert Duvall

Tot i la murga que comporta rehabituar-se a la llum natural i al fred que ens espera a l’exterior, els que sortim de la sala de cinema no podem evitar mantenir un somriure dibuixat a la cara. ¡Aquesta sí!, aquesta era de les bones.

Un grup d’atracadors mor en plena feina i les seves quatre dones, sense conèixer-se i sense res en comú, en patiran les conseqüències. Aquest és l’atípic punt de partida inicial del film d’atracaments Widows, l’últim de Steve McQueen, director de les premiades Hunger (2008), Shame (2011) i Twelve Years a Slave (2013).

Image from movie Widows (2018)

Ambientada en una Chicago mafiosa i corrupta, la nova pel·lícula del director anglès manté el seu habitual savoir faire: pulcritud estètica, plans molt cuidats, sorpreses visuals i personatges portats a l’extrem. Ingredients de qualitat per a qualsevol gènere, però que combinen especialment a l’hora de cuinar un bon thriller.

Això sí, en aquest cas l’astut guió és el pilar central sobre el qual se sustenten tots els elements de la pel·lícula. Un guió que beu de tres fonts: de la minisèrie original anglesa (Ian Toyton, 1983), del mateix Steve McQueen (també coguionista) i de la guionista Gillian Flynn (i autora de les novel·les en què es basen Gone Girl o la sèrie Sharp Objects). La mà d’aquesta última es fa especialment present en la capacitat del film per avançar-se i desmuntar les primeres impressions dels espectadors. Tot sembla una gran ceba argumental que es va pelant de forma minuciosa i pausada, capa a capa, fins a mostrar-se complexa i disseccionada en tot el seu esplendor.

El pes del relat recau sobretot en les seves protagonistes. Són personatges ben presentats, pertanyents a realitats diferents, amb debilitats i temors, que no treuen la força de poders absurds sinó de les seves circumstàncies i de la seva voluntat de sobreposar-se a les adversitats i als problemes que els envolten.

Pict from backstage of movie of Widows (2018)

La Veronica, l’Alice, la Linda i la Belle, totes elles, són dones capaces de trencar els estereotips amb enginy. En uns baixos fons dominats per homes rudes i violents, les quatre utilitzaran els arcaics clixés que les oprimeixen com a escut i alhora com a arma llancívola.

Empoderadorament bona. Aquesta cinta és un cop de puny a la indústria cinematogràfica i a la societat en general. Ni noves Ocean’s ni noves Caçafantasmes. Deixeu-vos estar de pobres reversions vergonyants per cobrir l’expedient. El greuge comparatiu del cinema amb els papers protagonistes femenins s’ha de revertir, en tots els gèneres, amb noves produccions fresques i intel·ligents. Aquest és el missatge latent de Widows. Un nou referent. Tota una oda al Mee too.

Valoració
90

Té un aire de...

Dog Day Afternoon (1975) + The Wire (2002-2008) + Ocean’s Eleven (2001)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada