Assassination Nation (Nación salvaje)

Any: 2018
País: Estats Units
Direcció: Sam Levinson
Protagonistes: Odessa Young, Suki Waterhouse, Abra, Hari Nef, Bill Skarsgård, Bella Thorne

Millenials desfasats, escabrosos rumors, posats de videoclip i moltes armes. Què pot sortir malament?

Recent començada la pel·lícula, arriba L’ADVERTÈNCIA, una mica com el “malote” de la classe que informa els nous professors del que els espera. Aquí hi trobareu: sexe, sang, racisme, masclisme, homofòbia, transfòbia, alcohol, drogues i tots els continguts explícits que us pugueu imaginar. Quedeu informats del pa que s’hi dóna… La cosa promet, ¿no?

Doncs bé, essent tot veritat, el cert és que el màrqueting supera el relat. Malgrat el que pugui semblar, aquesta és una altra pel·lícula d’instituts. Amb un embolcall millenial agressiu, sí, però d’argument tòpic i habitual: popularitat, rumors, incomprensió per part dels adults, i moltes hormones.

El gir destructiu promès apareix bastant maldestrament en el darrer terç de metratge. En un moment la hipèrbole fa acte de presència i la metàfora pren forma. Previsiblement (altre cop, gràcies per l’advertència inicial), com passava a The Purge (James DeMonaco, 2013), el poblet de Salem (qui ho hauria dit) reprèn irracionalment els vells hàbits i les malparlades protagonistes es veuen obligades a mutar d’adolescents incompreses a amazones tarantinianes.

Ja sigui per la planor dels personatges o pel seu desfasament descafeïnat, el cert és que amb tanta rave un acaba enyorant la serenor d’instituts com el de Carrie (Brian De Palma, 1976).