Any: 2018
País: França
Direcció: Alexandre Astier, Louis Clichy
Protagonistes: Christian Clavier, Bernard Alane, Guillaume Briat, Daniel Mesguich
Druides, senglars, pocions, foc, escuts romans.
En menys de dos mesos s’han estrenat, amb resultats desiguals, dues pel·lícules basades en les meves sèries de còmic preferides. Cap d’elles compta amb la col·laboració dels seus autors originals, però la d’Astèrix té la garantia d’estar firmada per Alexandre Astier i Louis Clichyvan, que ja havien trobat el to perfecte a Astérix: Le domaine des dieux (2014). Si bé em quedo amb la impressió que l’animació 3D d’Astérix: Le secret de la potion magique és menys virtuosa que en l’anterior, o que almenys ja no m’atrapa com en aquella, ho compensa oferint algunes imatges antològiques (les gallines…).
Des que Uderzo va penjar els llapis, les aventures il·lustrades d’Astèrix es van convertir en una simple repetició de les fórmules vistes però amb menys enginy i amb una descarada intenció exclusivament comercial. Al cine, en canvi, Astérix: Le secret de la potion magique es retroalimenta amb la sèrie de còmics, prenent idees d’Astèrix i els gots i L’endeví per construir una historieta inèdita que ben aviat també es podrà llegir en paper.
En Panoràmix (Goscinny i Uderzo) ja no pot preparar més poció màgica (més aventures d’Astèrix), i ha de buscar algú a qui transmetre el seu secret (Astier i Clichyvan) per assegurar el futur de l’irreductible poblet gal.
Aquesta és la nova fórmula de la poció d’Astèrix: una aventura que beu respectuosament de la marmita original exagerant els anacronismes i jugant amb elements moderns (com la música electrònica o el druïdisme ninja). Tot i això, té en contra precisament el seu esperit de seqüela: promet oferir una bona estona amb els personatges que coneixem, i no va més enllà.
Valoració: BONA
La frase: «Ets un noi molt intel·ligent, Telefèrix; no ho espatllis volent ser honest.»
El personatge: n’Ordrealfabètix, perquè en lloc de repetir el seu paper habitual sorprèn amb una nova faceta.
L’escena per al record: els esquetxos de les proves druídiques tenen bastanta gràcia, especialment la de l’il·luminat dels pans.
